Aquests dies són excepcionals, i la situació ens dona la oportunitat de compartir amb totes vosaltres eines que creem, adaptem i utilitzem a Resilience Earth. Es tracta de recursos que ens acompanyen en moments de canvi i incertesa com el que estem vivint. Marcs teòrics que ens ajuden a entendre la complexitat de l’entorn i ens proposen maneres de fer que, posant la vida al centre i apel·lant a la corresponsabilitat col·lectiva, poden ser una resposta al moment actual.

És per això que, hem creat aquest espai web on anirem publicant diverses reflexions, eines i recursos creats per l’equip de sòcies, treballadores i col·laboradores de Resilience Earth.

Podria ser interessant viure aquests moments de canvi com el mite de l’au fènix, que cada vegada que una part del sistema col·lapsa, tenim potencial per a reinventar-la de manera que tingui en compte totes les mancances del vell paradigma, i per tant que sigui més resilient, equitatiu, empàtic i abundant.

Què és una comunitat?

30 de març 2020, La Garrotxa Què és una comunitat? Aquests dies podem sentir amb més força del normal el què és una comunitat, és la sensació que tenim al confiar en la resta i que treballant en solidaritat podem superar l’amenaça. També la podem sentir en...

Un pols de paradigmes

Aquesta crisi confronta dos paradigmes majoritaris que conviuen als països occidentals, el paradigma productiu i el paradigma reproductiu. El primer es basa en estructures verticals, comportaments extractius i clarament patriarcal. El segon paradigma es...

Patrons disruptius

Reflexions en temps de Covid-19 25 de març 2020, La Garrotxa Vàrem néixer en un sistema industrial, materialista i mecànic. Tot el nostre sistema educatiu i laboral estava dissenyat com una màquina homogeneïtzadora amb l’objectiu de generar abundància...

Del Coronavirus a la Vora del Caos

Reflexions en temps de Covid-19 20 de març 2020, La Garrotxa Carrers buits, ocells i vent a l'obrir la finestra, només ocells i vent. Moviments lents i pausats durant l'esmorzar del matí, sense presses, més estones de reflexió que mai... sembla que la vida...