Veïnes de la Cerdanya decideixen conjuntament quin turisme volen per a la comarca a través d’un procés participatiu dissenyat i facilitat per Resilience Earth.
El Consell Comarcal de la Cerdanya i el Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya han iniciat un procés participatiu a la Cerdanya per definir el nou Pla d’acció sectorial en l’àmbit del turisme 2019-2024. El procés el dissenyem, facilitem i implementem la cooperativa sense ànim de lucre Resilience Earth, especialitzada en crear i acompanyar institucions i organtizacions en processos de canvi i processos participatius que encaminen cap a municipis resilients. A Resilience Earth tenim llarga experiència en participació comunitària, creant i acompanyant projectes que permeten que veïns i veïnes debatin i co-creïn sobre qüestions que afecten el seu territori.
Obrir espais de diàleg i participació és positiu per generar noves estratègies de desenvolupament sostenible, fomentar la cohesió social i la innovació. Amb aquest procés la Cerdanya esdevé referència en la cultura de la participació.
Amb aquest procés busquem establir estratègies i objectius conjunts, potenciar el diàleg i el treball entre els diferents actors comarcals, creant sinergies i afavorint la creació de xarxes entre el sector públic i el privat. També és un clar objectiu identificar noves oportunitats d’ocupació i emprenedoria vinculades al sector turístic que permetin la desestacionalització, generin més oportunitats i siguin més estables en el temps.
Les fases del procés.
La primera és un treball intern de coordinació entre la cooperativa qui dissenya el procés, Resilience.Earth, i el Patronat de Turisme i Consell Comarcal de la Cerdanya. La segona fase, que culminarà a l’abril, treballa per l’elaboració d’una diagnosi participativa per detectar quins són els punts claus que poden potenciar un desenvolupament rural local sostenible, un estudi que s’aconsegueix escoltant i trobant-se amb tots els actors a través d’entrevistes personals i/o reunions per sectors. Un cop obtinguts els resultats de la diagnosi es procedeix a la tercera fase, on es defineixen els objectius principals i les línies estratègiques conjuntes a través d’un procés participatiu.
El procés participatiu a la Cerdanya compta amb una Comissió de Seguiment i Avaluació (CSA) format per membres representants de l’administració pública, la societat civil i el sector privat que vetllen per la qualitat i transparència del procés.
Aquesta fase, que es durà a terme des de l’abril i fins l’estiu, compta amb la creació d’una Comissió de Seguiment i Avaluació (CSA) amb membres representants de l’administració pública, la societat civil i el sector privat: incloent el primer, el segon i el tercer sector. Aquesta comissió supervisarà tot el procés, garantint-ne la transparència i la implementació adequada. En aquest punt també es compta amb una validació tècnica on es contrasten les línies estratègiques treballades amb l’administració pública per disminuir duplicitats, augmentar compatibilititas i assegurar una bona implementació. La última fase recull tota la informació i proposa la redacció del Pla incloent les conclusions i la diversitat de visions dels diferents actors. Per concloure amb el procés, la tardor de 2019, es farà la presentació pública del nou Pla d’acció sectorial en l’àmbit del turisme de la comarca de la Cerdanya.
La intenció de prioritzar un model que augmenti la consciència, el respecte i la sostenibilitat territorial és compartida entre cerdans i cerdanes, així com, la necessitat de millorar la coordinació i la comunicació entre els sectors públic, privat i la societat civil.
Una diagnosi ens indica com es viu i com es vol viure el turisme.
Durant els últims mesos hem recollit opinions i experiències a través d’entrevistes a diverses persones del sector privat, de l’àmbit públic i de la societat civil cerdana. Aquestes enquestes ens han permès fer una diagnosi que ens apropa a la realitat actual de la comarca i ens encamina cap a objectius compartits de cerdans i cerdanes: Es destil·la una gran estima cap al patrimoni natural, cultural i la saviesa local. Es coincideix substancialment en la singularitat de la geografia i paisatge de la Cerdanya, característiques que fan d’aquesta vall una zona única per al sector turístic. Però es reconeix que el fet que el turisme estacional sigui l’actual motor econòmic de la zona genera impactes negatius com la precarietat laboral, la degradació ecològica, la desvalorització del sector primari o la pèrdua del patrimoni cultural, entre altres. Alhora es projecta un augment del nivell socio-econòmic i un patrimoni cultural i natural saludable, sense oblidar que es vol esdevenir una comarca modernitzada tecnològicament.
L’anàlisi actual ens encara amb una situació a millorar, tenim les eines per fer-ho i les perspectives de futur són bones. La mateixa diagnosi ens mostra que amb el treball conjunt es preveu esdevenir un territori que acull un turisme desestacionalitzat, divers, conscient i sostenible que generi relacions equitables entre turistes i el territori.
Al llarg d’aquesta primavera s’inicia una segona fase que contempla la participació presencial de cerdans i cerdanes en tres trobades programades a diferents punts del territori. També es proposa la participació online a través del portal www.cerdanya.org per a totes les persones qui no poden assistir a les trobades.
Ser part de la creació del nou model turístic de la Cerdanya.
Després de l’anàlisi fet a partir d’entrevistes a cerdans i cerdanes, aquesta primavera s’han iniciat les trobades presencials obertes a tothom i a tots els sectors, privat, públic i a la societat civil. Les reunions busquen potenciar el diàleg i el treball entre els diferents actors comarcals, creant sinergies i afavorint la creació de xarxes entre sectors. La primera, d’un total de tres trobades, es va celebrar el passat 4 d’abril a Puigcerdà i va agrupar a una quarantena de veïns i veïnes de la Cerdanya. La presentació dels resultats de la diagonsi va confirmar la intenció comuna de prioritzar un model que augmenti la consciència, el respecte i la sostenibilitat territorial, així com, la necessitat de millorar la coordinació i la comunicació entre els sectors públic, privat i la societat civil.
Quina capacitat d’influència tenim en el sector turístic?
Aquesta pregunta va donar lloc a una part participativa, on les persones participants es valoraven segons la seva capacitat d’influència en l’àmbit turístic. Majoritàriament veïns i veïnes a títol individual es trobaven incapaces d’incidir, mentre que les qui formaven part d’associacions, grans projectes privats o el sector públic sí es veien capaces de generar canvi. La dinàmica participativa s’acabava amb l’empoderament de les persones, fins aleshores autodefinides com a no influents, a ser part de la creació d’un model turístic que tingui en compte les seves opinions i experiències.
Diversificació i desestacionalització, les estratègies clau.
En aquesta primera trobada es va començar a treballar conjuntament en base a dues estratègies que generaven un ampli acord: La diversificació del turisme en el territori i la diversificació del turisme en el temps. La diversificació territorial encamina cap a una comarca que aconsegueix preservar certs espais del territori i promou que cap quedi estancat, una tendència que ja la Cerdanya ofereix però que segurament no aconseguim traslladar-la al visitant. Per altra banda, conscients que la desestacionalització és un gran repte, durant la jornada es va valorar que cal posar més atenció a l’impacte social, econòmic i ecològic que provoca la densificació del turisme.
Creació conjunta de noves estratègies.
La part final de la trobada va ser un treball en grups per identificar noves estratègies i possibles accions a tenir en compte en el nou Pla d’acció, posant especial atenció en l’impacte en el territori i en la voluntat de fer xarxa entre sectors. El debat es va dividir en el patrimoni local, el sector privat, el sector públic i la societat civil. Van sorgir propostes com la creació de nous productes que atreguin a un turisme sostenible i de qualitat, la internacionalització i obertura a nous mercats, un catàleg de serveis transfronterers, una promoció cultural diversa, la figura de persones “ambaixadores del territori”, la promoció de certificacions qualitatives diverses o la creació d’una marca de Cerdanya, entre altres. De la mateixa manera es va valorar la necessitat d’implicació i compromís del sector privat al territori, la demanda de dinamització dels moviments iniciats per la ciutadania amb la creació d’associacions coordinades o el foment de la participació ciutadana per part del sector públic.
Aquesta primera trobada del procés participatiu ens va confirmar que obrir espais de diàleg i participació és molt positiu per generar noves estratègies de desenvolupament sostenible, fomentar la cohesió social i la innovació. Amb aquest procés la Cerdanya esdevé referència en la cultura de la participació, és per això que la involucració de cerdans i cerdanes és necessària.
Us esperem a la segona i tercera trobada del procés participatiu: el 15 de maig a les 17h a Bellver de Cerdanya i el 12 de juny a les 19h a Alp. Les trobades presencials es complementen amb la possibilitat de participació online a través del portal www.cerdanya.org per a totes les persones qui no poden assistir a les trobades.
