El nostre món globalitzat està esdevenint cada vegada més difícil i complex de predir. El terme comú que s’utilitza en descriure aquesta situació és VUCA, un acrònim en anglès de les característiques: volàtil, incert, complex i ambigu, fent referència als sistemes ecològics, socials, polítics i econòmics actuals. Es pot utilitzar el model VUCA per una gran varietat de propòsits analítics, tanmateix, el manual RUSDELA proposa utilitzar-lo per entendre d’una forma més clara les realitats de les comunitats i municipis rurals.

La volatilitat expressa que la velocitat és ràpida i dinàmica. Aquest fer pot generar inestabilitat, ja que els petits canvis són capaços de generar grans impactes i viceversa. La planificació municipal es pot veure afectada per aquesta característica, doncs resulta més difícil elaborar un pla que tingui en compte les ràpides velocitats del canvi. Dipositar grans esforços en generar resposta als problemes sorgits del context VUCA pot tenir un baix impacte, mentre que les intervencions aparentment petites poden tenir impactes significants. Els actors locals poden ajudar a les seves comunitats a comprendre i entendre com es produeix el canvi a cada comunitat, desenvolupant una teoria del canvi específica i concreta per a cada un dels municipis rurals, compartint entre altres factors, la volatilitat.

La incertesa fa referència a tots aquells resultats i impactes imprevisibles fruit de les accions municipals. Tot i que les realitats cada vegada són més complexes i difícils de predir, les comunitats rurals esdevenen cada vegada més connectades. La incertesa però pot generar impactes negatius per la comunitat, com per exemple que s’hagin de tenir en compte una gran quantitat de factors i xarxes a l’hora de planificar les seves accions (aquest fet també és conegut com a “sobrecàrrega d’informació”). Una estratègia que ajuda a mitigar la incertesa és analitzar el procés comunitari i identificar els punts palanca, o accions estratègiques, ja que poden aportar impactes més positius, significants i duradors a la comunitat. El terme que s’utilitza més freqüentment per explicar els processos de canvi local i global és la complexitat. Pel que fa a l’ús d’aquest manual, aquest terme fa referència als factors clau que afecten les realitats de les comunitats rurals. Aquests factors, sols o separats, no afecten ni danyen a la comunitat, però junts poden provocar grans dificultats pels municipis, pel que fa a la presa de bones decisions, el seguiment dels criteris de transparència i la participació en els processos de presa de decisió. L’empoderament comunitari, la formació i d’altres processos participatius poden ajudar a la comunitat a entendre les complexitats internes i externes, i per tant, prendre decisions més informades a través de processos de presa de decisions més rigorosos. Finalment, l’ambigüitat s’utilitza per explicar la dificultat d’entendre i analitzar la informació confusa i contradictòria de les realitats de les comunitats rurals. Aquesta dificultat pot generar una profunda dispersió dels esforços que dedica el municipi, disminuint els resultats esperats i l’impacte d’una estratègia a llarg termini dels seus projectes. Una eina que ens pot ajudar és la realització d’una anàlisi de les xarxes a l’inici de qualsevol planificació municipal, assegurant-nos que el municipi compren clarament les necessitats, interessos i recursos dels seus ciutadans, organitzacions, institucions i negocis.

Fins als darrers temps, l’estratègia més comuna que les comunitats han utilitzat per donar resposta a les situacions difícils ha estat l’oposició i la resistència davant qualsevol repte i obstacle, mantenint i augmentant també, les seves estructures i institucions existents. Aquesta estratègia va funcionar bé en el passat perquè les situacions difícils eren més previsibles i senzilles de pronosticar. Tanmateix, aquesta estratègia ja no és viable per a les comunitats que es troben en un context VUCA. Ans al contrari, el que ens assegura un futur com a comunitats rurals -i urbanes-, ja no és la resistència i/o oposició, sinó la capacitat de respondre i adaptar-se als nous canvis, esdevenint més resilients i sostenibles. Un canvi en la nostra percepció doncs, és necessari. La forma més senzilla d’imaginar una situació VUCA és com un repte, que en realitat ja és. Nogensmenys, tractar una situació VUCA com una oportunitat permet que les comunitats rurals puguin respondre i no reaccionar, que puguin adaptar-se i no resistir. Els temps VUCA actuals requereixen que comunitats i municipis creïn i implementin enfocaments més innovadors i solucions que s’adaptin a les seves necessitats i interessos.