El Consell de Poble d’Argelaguer

Una governança rural, comunitària, emergent.

Un article de Carla Güell, dinamitzadora comunitària rural.

Sobre governances comunitàries

Durant els darrers anys ha augmentat el nombre de persones que es mouen a viure en entorns rurals, mogudes per les ganes de millorar la seva qualitat de vida, canviar els ritmes i re-connectar amb la naturalesa. L’Oscar Gussinyer, company de la cooperativa Resilience.Earth ho mencionava en un article durant l’època de pandemia: “Potser, és el moment de re-localitzar i ruralitzar el planeta, regenerant les nostres comunitats i custodiant els nostres territoris” 

Si és així, ha arribat el moment que des de les comunitats i pobles rurals agafem el lideratge i que expressem la nostra veu pròpia i singular dins del món globalitzat actual, reivindicant sobirania. Això requereix d’expressar-nos a través de formes més resilients, capaces no tant sols d’adaptar-nos als canvis eco-socials emergents, sinó que fent-ho, siguem capaces de regenerar els nostres territoris, cossos i ments. De fet, d’alguns pobles, comunitats i iniciatives diverses ja emergeixen formes creatives de donar resposta a aquest repte, formes que passen per evolucionar cap a una governança més transparent, col·laborativa i descentralitzada, capaç de deixar enrere autoritarismes, dictadures i abusos de poder, per començar a generar un futur amb més abundància, corresponsabilitat i resiliència.

Aquesta, és una forma més femenina d’entendre el món, basada en comportaments més circulars i menys lineals, centrada en teixir i nodrir les relacions socials, posar la vida de les persones al centre, escoltar més els nostre somnis, opressions i emocions i ser conscients de la relació amb l’entorn, de la custòdia dels nostres territoris. Aquesta nova forma de governança té la noble tasca de recuperar aquells coneixements que han acompanyat a les persones durant segles, però també passa per pràctiques de democràcia interna dels nostres cossos, cors i ments. Aquesta nova forma de governança és col·lectiva i comunitària, i començar a caminar-hi, és cosa de valentes i valents. 

El Consell de Poble d’Argelaguer, una llavor que comença a germinar

Argelaguer, un micropoble ubicat a la Garrotxa, va llançar al món una proposta evolutiva ara fa dos anys, amb l’objectiu de construir entre diversos agents de la comunitat una governança més oberta, transparent i col·laborativa. La proposta plantejada ens recorda formes ancestrals de presa de decisions comunitàries, on les persones deliberaven sobre assumptes que ens afectaven a totes, a tots, des del respecte i l’escolta profunda, on la corresponsabilitat era compartida i les decisions es prenien pensant en el bé comú. 

La llavor va ser plantada al 2018, en un procés participatiu realitzat al municipi, “la Plaça Que Bull”, el qual va despertar les ganes entre part de les persones vilatanes de seguir formant més part de la presa de decisions municipal, millorant la comunicació i enfortint la relació entre la diversitat d’agents del poble i sobretot, entre la població i l’ajuntament. Per aquest motiu, l’ajuntament i un grup impulsor de vilatanes van co-produir un reglament que definia el funcionament del “Consell de Poble d’Argelaguer, el Consell que Bull”.

El Consell de Poble d’Argelaguer és una proposta emergent d’un territori rural, arrelada a la identitat pròpia del lloc i amb la demanda de sobirania, corresponsabilitat i col·laboració. Té la forma d’una estructura de participació vilatana oberta, descentralitzada i sostenible en el temps, que vol arribar a ser, l’altaveu del poble. És un espai deliberatiu obert liderat per 10 persones escollides per la mateixa comunitat, sense representació ni candidatures, senzillament emprant el mètode sociocràtic d’eleccions sense candidatura on cada persona escull a 6 persones per formar-ne part, tenint en compte que siguin persones que tinguin un rol “de generació de propostes, diàleg i mirada pel bé comú del poble” i tenint en compte criteris de diversitat com sectors, edat i gènere. 

Al ser un organisme evolutiu i referent en varis indrets com una possible porta d’entrada cap a una nova forma de governança, en la mesura que creix i avança afronta nous reptes com lidiar amb les expectatives inicials i els somnis més alts, la democràcia interna i les relacions dins del Consell, la relació amb els processos de presa de decisions i l’obertura d’aquest òrgan a noves persones del municipi a través de la creació i impuls de noves comissions. 

La participació, és un procés d’aprenentatge, on no hi ha un camí escrit, és un camí i un viatge on totes hi aprenem, i que pot esdevenir clau per teixir aquest futur que necessitem més resilient, regeneratiu i interconnectat. El Consell de Poble d’Argelaguer, més enllà d’obrir i generar aquests espais de diàleg i intercanvi que transcendeixen les normes establertes de governança actual, fa també una feina invisible i molt necessària, la de teixit i reparar relacions fragmentades dins de la comunitat i això, és senzillament un fet revolucionari. 

Enguany – 2021-, el Consell de Poble celebra les seves segones Eleccions sense Candidatura, i d’ell ja n’emergeixen nous reptes i properes passes, com ho és la de participar de forma activa dins de processos comarcals (p.e. el FemGarrotxa) i també, el de cooperar i dialogar amb altres estructures similars a la seva, per tal de generar i compartir coneixements, aprenentatge. Aquestes experiències tot i encara ser molt embrionàries, ja no són residuals, comencen a tenir la capacitat d’organitzar-se i enxarxar-se, generant noves densitats territorials i per tant, nous centres de poder i presa de decisió fora dels grans centres de poder centralitzats, sovint a les grans ciutats.

El que ja emergeix
Ja són varis els pobles i les iniciatives emergents que segueixen impulsant, creant i co-creant propostes singulars i innovadores arrelades a la identitat del lloc capaces d’obrir nous punts de concentració i redistribució de poder en el territori on habitem (p.e. l’Artiga Coop, el Consell de Poble de Mieres i Argelaguer, el Sector de Turisme de la Cerdanya, entre altres). Aquestes noves xarxes, basades amb centres de poder descentralitzats i interrelacionats entre ells, poden esdevenir les propostes necessàries per articular el canvi de paradigma, el canvi cultural necessari que necessitem viure i veure en el món, a través de l’expressió del potencial que portem dins i dibuixant una xarxa complexa, descentralitzada i interindependent de comunitats i organitzacions corresponsables que ens nodreixen i intercanvien les unes amb les altres.