La Vora del Caos
Vivim en una realitat no-dual, aquesta expressió implica que tot i existir les polaritats alhora són dos perspectives del mateix. El Yin-Yang és un antic model oriental que expressa aquesta idea de manera gràfica.
El model de la Vora del Caos, va néixer de les ciències de la computació de mans de Christopher Langton i moltes investigadores l’han desenvolupat com ara Stuart Kauffman o Melanie Mitchell.
Aquest model expressa la polaritat entre l’estructura i el caos, on en un extrem tenim la rigidesa absoluta, que en el cas d’una estructura social seria l’estructura d’un exèrcit, o a nivell de democràcia seria una dictadura. A l’altre pol tenim el caos que a nivell social es manifesta a través d’expressions culturals o artístiques efímeres, que no tenen estructura suficient per mantenir-se en el temps.
Però la vida, no és caos ni es ordre, sinó que es una combinació d’ambdues, i és una combinació complementària. El caos necessita de l’odre per mantenir-se en el temps, i l’ordre necessita del caos per poder-se expandir. Quan es dóna aquesta combinació es genera complexitat, la qual es un fonament de la vida i de la realitat.
El moment que estem vivint, és un moment de canvi de paradigma. Moltes estructures velles i obsoletes que ja no ens serveixen estan desapareixent i col·lapsant, i probablement ho seguiran fent, i la pèrdua d’aquestes estructures genera caos. Però el caos en el fons no és res més que energia potencial que quan li donem estructura pot generar nous paradigmes.
Podria ser interessant viure aquests moments de canvi com el mite de l’au fènix, que cada vegada que una part del sistema col·lapsa, tenim potencial per a reinventar-la de manera que tingui en compte totes les mancances del vell paradigma, i per tant que sigui més resilient, equitatiu, empàtic i abundant.