El món rural com a agent de canvi en la crisi sistèmica actual

Article escrit per Laura Comas de Resilience Earth i publicat al Diari de la Caixa d’Eines de l’ESS als micropobles i territoris rurals, Octubre de 2021.

El desenvolupament socioeconòmic a les zones rurals ha estat determinat per un patró centralitzador de les ciutats. Un sistema global que ha fomentat el paradigma extractivista de les zones rurals i els sud global cap a les ciutats i el nord global. Barcelona es relaciona amb Brussel·les, o Nova York amb París, però poc en sabem del que es cou a les zones rurals.

Podem dir que, les zones rurals som una conseqüència de les ciutats, som part de l’estructura que alimenta a les ciutats, ordenant els territoris des de despatxos urbans per construir un mosaic en funció de les necessitats nacionals.

Les ordenances territorials no són casualitat: que a Ponent es cultivi gran part de l’alimentació, al camp de Tarragona estigui sembrat de petroquímiques i que les comarques gironines sigui el monocultiu turístic, és un procés colonitzador. Aquest desenvolupament centralitzat ha dut conseqüències en la pèrdua de la sobirania del món rural.

És un fet que vivim avui quan ens relacionem més amb Barcelona que amb la comarca del costat, quan creiem que la innovació i el coneixement només està a les ciutats, quan es creu que falta talent. Però de talent ens en sobre, el que ens falta és capacitat de governança i equitat en la distribució de recursos.

En el fons sabem que el llegat i la saviesa que envolta el món rural és aquella que realment pot gestionar el canvi que necessitem.

Un canvi cap al paradigma cultural que revaloritza la sobirania del món rural, que es relaciona i es coordina amb els municipis de l’entorn, que col·labora de forma oberta amb la comunitat, que la identitat i el sentiment de pertinença està arrelat, que som coneixedores dels reptes i que hi donem resposta de forma conjunta.

L’economia, del grec, té el significat de gestió de la llar.
I en el món rural sabem gestionar-ho, ja que entenem la nostra llar com la comunitat […] Fer un desenvolupament socioeconòmic es tracta senzillament i complexament de gestionar la llar a la qual pertanyem. És expressar l’autogestió cultural dels nostres territoris.

Què és economia, sinó? L’economia, del grec, té el significat de la gestió de la llar. I en el món rural en sabem de gestionar-ho, ja que en- tenem la nostra llar com la comunitat, la regió, el territori que habitem.

Fer un desenvolupament socioeconòmic es tracta senzillament i complexament de gestionar la llar a la qual pertanyem. És expressar l’autogestió cultural dels nostres territoris. Per donar la volta en el desenvolupament socioeconòmic del món rural, primer hem de ser capaces d’escoltar-nos i saber quin és el potencial que tenim. I en tenim molt, de potencial.

Com podem codissenyar un desenvolupament rural viu i sobirà?

Com podem descolonitzar-nos d’unes creences imposades i centralitzadores?

Com podem regenerar el territori i la comunitat des de l’essència rural?

Com podem relacionar-nos més amb les comarques colindants i augmentar la resiliència comunitària?

Com podem tenir un diàleg amb les ciutats des de l’equitat i l’escolta?

Què és el que volem aportar pel canvi social, ambiental i econòmic que necessitem?

La Caixa d’Eines d’Economia Social i Solidària per a micropobles i territoris rurals és un catàleg de recursos de l’Economia Social i Solidària per a resoldre problemàtiques o millorar aspectes dels territoris rurals del Camp de Tarragona, desenvolupat per CoopCamp.

Fotografia de Julià Rocha del FESSrural 21 celebrat a la Vall d’En Bas, La Garrotxa