Dissabte 16 de novembre vàrem participar al Seminari Municipalisme, Cooperativisme i Sobiranies per una política econòmica transformadora organitzat per la Fundació Roca i Galès a la Fàbrica L’Anònima de Manresa.

Allà vam conèixer experiències d’arreu de Catalunya que tenen una base clau, la diversitat aflorava en tots nivells i es podia palpar que les diferents sobiranies estaven interconnectades entre elles. L’Aresta ens va fer una classe magistral sobre sobirania alimentària i ens va explicar com projectes petits agafen forma quan s’enxarxen amb el seu entorn per a créixer juntes. Emelcat, ens va parlar de la sobirania energètica, i com a través de comunitats energètiques locals ens podem abastir d’energia sense dependre de monopolis. Coop57, ens parlava de la sobirania financera, com a eina clau per caminar amb altres sobiranies. La Titaranya, com una cooperativa d’habitatge va més enllà en relació amb la comunitat i al barri on s’ubica. L’Ateneu Popular Coma Cros, l’empenta d’un poble que recuperar espais públics i que puguin ser gestionats comunitàriament. L’Ajuntament d’Arbúcies que ens evidencia que els municipis rurals lideren al canvi estructural emergent. La Directa, com la comunicació per a la transformació ens ajuda a ser crítics i estar en constant moviment. Som Mobilitat ens clarifica que la intel·ligència col·lectiva envers el control és el nou paradigma existent.

Des de la meva humil opinió, l’aspecte que de ben segur era consensuat per a totes és que cardava molt de fred (per les que no hi éreu, l’espai era La Fàbrica l’Anònima, una fàbrica en procés de recuperació situada a Manrússia). A les taules de treball ens van demanar de sistematitzar aquestes experiències i explorar com es podien replicar arreu, és a dir, quin era el denominador comú exponencial entre elles. Un cop a casa, amb el foc a terra, les idees es van començar a estovar de la congelació, era evident que totes aquelles experiències compartien una base clau: els 7 principis per a crear Resiliència.

Des d’una perspectiva territorial la resiliència és la capacitat permanent d’un territori per idear i desplegar nous recursos i habilitats que li permetin anticipar-se, preparar-se, respondre, recuperar-se i adaptar-se favorablement a la dinàmica de transformació impulsada per un entorn canviant.

Tots aquests projectes cooperatius compartien la diversitat com a essència, des de diversificar la recaptació de fons financers fins a la inclusió social com a únic camí per a la transformació. La connectivitat, l’enxarxament, l’intercooperació entre projectes, el flux d’informació entre els nodes des d’una mirada de sobirania tecnològica són sinònims que ens identificaven com a tal. L’aprenentatge continu és clau i evident en tots els projectes, on cada espai és font de coneixement i saviesa. La governança policèntrica un altre punt base entre els projectes cooperatius, on el poder de desició de diferents agents implicats és inclosa i reconeguda. D’igual manera, tots els projectes tenien en compte la comunitat i la seva participació en el projecte i la cerca constant de fórmules per ampliar maneres de ser-ne part. El blanc i el negre no éren tant convidats com l’escala de grisos (o de colors) que caracteritzaven cada projecte, on el pensament sistèmic adaptatiu complexe en formava part d’una manera o altra. I per acabar, cada un d’ells, tenia en compte els reptes tant del seu projecte, com a una escala més amplia, i aquestes com influencien, gestionant les variables i retroalimentacions lentes.

Per últim, agrair a totes les parts implicades el fet d’obrir espais d’indagació col·lectiva per la construcció d’imaginaris comuns.

Laura Comas, una reflexió des de Resilience Earth.