En el marc de la FESC 2020 s’ha posat sobre la taula el debat “Ruralisme o barbàrie”, com que des de la ruralitat en tenim força expertesa, ja sigui perquè ho vivim, ja sigui perquè hi vivim, voldríem crear un espai que aculli la nostra veu. Creiem que ens cal el diàleg entre urbanocentrisme i ruralitat, per tant, gràcies per encetar-lo dins la FESC 2020. Creiem també necessari que aquest debat s’esdevingui des de l’escolta i des de la concsiència de privilegis socials. És per això que, hem decidit fer-vos arribar les següents reflexions.
La ruralitat és una expressió que s’origina quan entra en contacte amb l’opressió urbanocentrista. És en oposició a la vida de ciutat, quan emergeix l’orgull rural en nosaltres. Per exemple, les nostres àvies, nascudes a pagès i que tota la vida han treballat i viscut al i pel poble, no es plantegen si són o no rurals. La ruralitat sorgeix quan una jove, per exemple, s’instal·la a Barcelona per seguir amb els estudis universitaris i viu una desvalorització constant per la propia expressió d’identitat, quina barbàrie! Posem exemples concrets, som conscients que la realitat és molt més complexa, ambigua i diversa.
Al programa de FESCtv “Ruralisme o barbàrie”, veiem com es cau repetidament en eterns estereotips. Volem, des de la nostra ruralitat, transmetre que aquí hi ha molt més que camps, pageses i agroecologia. Sens dubte, som sobirania alimentària, sí! Som moltes les persones que treballem, perquè la vida de pageses i ramaderes sigui digna, però no podem oblidar que som molt més que això.
Al món rural, s’hi couen canvis profunds i necessaris; Hi vivim violència estructural, és clar! Però tenim eines per tranformar-la de forma col•lectiva. A la Garrotxa, com en moltes altres comarques rurals, tenim molts exemples de que l’economia solidària existeix i és possible des de fa molts i molts anys. De fet, l’economia solidària no ha deixat mai d’existir, es fa evident amb les pràctiques que es transmeten de geranció en generació. Les interrelacions, la solidaritat, la cooperació i l’aposta per fer una economia amb sentit, arrelada i al servei del territori i la comunitat, hi és present de forma orgànica i és abundant. És cert, que en les últimes dècades, amb les deslocalitzacions de la indústria i l’entrada ferotge del capitalisme, aquesta forma de fer ens ha estat colonitzada, aquí i arreu.
És per això que, en el significat originari del concepte de barbàrie hi trobem un punt d’empatia i representació. Som aquell fenomen rude, salvatge i arrelat. No ens deixem ni ens deixarem colonitzar, civilitzar.
Revindiquem el ruralisme com a forma de sentir, viure i pensar. Per deixar obsolet el fenomen centralista fractal que es reprodueix en diversos nivells urbans. Per deixar enrere aquell urbanocentrisme que creu que el coneixement, la producció i les connexions giren al seu entorn. Per començar a generar relacions multidireccionals i no només unidireccionals, en direcció a la urbs. Quan ho fem descobrim que augmenta la resiliència de les comunitats i la pluralitat dels nostres entorns. Les veus rurals han de ser expressades des de la diversitat d’identitats que existeix entre nosaltres.
Ruralisme i barbàrie és arrels, radicalitat, diversitat, obertura, essència, espiritualitat.
Resilience Earth, novembre 2020
Recomanem aquests enllaços per ampliar i diversificar les veus_