Descolonització

Si la descolonització és una tasca de redibuixar les nostres identitats, què cal deixar enrere per veure'ns tal com som?

Desaprenentage col·lectiu

La descolonització és un procés profund i multifacètic que transcendeix el retorn de terres o la independència política. Vanessa Andreotti defineix la descolonització com un “desaprenentatge col·lectiu” que desafia les narratives i estructures imposades pel colonialisme. Aquest procés implica repensar les relacions de poder, la manera en què vivim i consumim, i les bases del coneixement i l’educació. És una crida a reconstruir les nostres identitats i formes d’organització des d’una perspectiva regenerativa i inclusiva.

Leanne Betasamosake Simpson, des de la seva experiència com a activista i pensadora indígena, destaca la importància de recuperar el “relat del lloc” i la connexió espiritual amb el territori. Aquesta reconexió no només implica la restitució de terres, sinó també la restauració de les pràctiques i valors ancestrals que han estat reprimits o distorsionats. La descolonització, segons Simpson, és una via per tornar a establir relacions harmòniques amb la terra i les comunitats que la custodiaven.

Aquest procés també és un crit d’alerta davant els efectes destructius del colonialisme en els ecosistemes i les economies locals. Vandana Shiva assenyala que la lògica extractiva del colonialisme ha portat al col·lapse ambiental i a la marginació de les comunitats locals. Per tant, la descolonització no només demana la devolució de terres, sinó també una transformació sistèmica que col·loqui la regeneració al centre de les estructures polítiques i econòmiques.

Coneixement pluriversal

Acadèmicament, la descolonització exigeix un replantejament de les estructures epistèmiques heretades. Vanessa Andreotti explora com les jerarquies colonials han condicionat les nostres formes de coneixement, privilegiant valors com l’universalitat i la dominació. Andreotti defensa que la descolonització requereix una epistemologia pluriversal, que inclogui sabers indígenes i no occidentals, reconeixent les seves contribucions en l’àmbit ecològic, cultural i social.

Tyson Yunkaporta, en la seva obra Sand Talk: How Indigenous Thinking Can Save the World, aporta una perspectiva única sobre el paper del pensament indígena en la regeneració global. Yunkaporta proposa entendre les relacions humanes i amb la natura com una xarxa complexa d’interconnexions que es fonamenten en l’harmonia i la reciprocitat. Segons ell, el pensament indígena ensenya la importància de treballar amb els ritmes naturals, en lloc d’intentar dominar-los, i ofereix eines per abordar els reptes globals des d’una perspectiva relacional.

Aquesta visió es complementa amb el treball de Taiaiake Alfred, que posa èmfasi en la sobirania cultural i política com a element clau per a la descolonització. Alfred argumenta que la recuperació dels sistemes de governança basats en valors com la reciprocitat i la solidaritat és essencial per desmuntar les estructures colonials. Vandana Shiva també destaca que la regeneració dels territoris i l’adopció de pràctiques sostenibles, com la sobirania alimentària, són fonamentals per revertir els impactes del colonialisme. Aquestes perspectives interconnecten el coneixement ancestral amb solucions pràctiques per construir un futur equitatiu.

Sensibilitat transversal

A Resilience Earth, la descolonització és una capabilitat fonamental que ens proporciona una sensibilitat transversal per abordar els reptes comunitaris i territorials amb profunditat i eficàcia. Treballem la descolonització com una eina essencial per identificar i desmuntar estructures de poder colonials, permetent relacions més equitatives i regeneratives amb les comunitats. Aquesta capacitat ens ofereix una perspectiva que harmonitza la singularitat de cada territori amb els reptes globals.

Tècnicament, treballem creant espais segurs on es pugui abordar el trauma històric i contemporani, reconeixent que aquest influeix profundament en les dinàmiques comunitàries. Donem veu a les identitats marginades, vulnerabilitzades i múltiples, assegurant que participin en la construcció de solucions significatives. Aquesta pràctica fomenta una reconciliació profunda entre persones i territori, establint les bases per a un futur comú més inclusiu.

A través d’aquesta sensibilitat, busquem solucions en la singularitat de les persones i dels territoris, reconciliant aquestes diferències en projectes transformadors. El nostre enfocament tècnic assegura que cada acció estigui arrelada en les necessitats locals, potenciant la regeneració cultural, social i ecològica. Així, la descolonització com a capabilitat ens permet treballar amb una mirada holística que maximitza la profunditat i l’impacte de les nostres intervencions.