La resiliència s’ha fet popular com a “la capacitat de sortir enfortida d’una situació traumàtica”, però la veritat és que la resiliència és un concepte sistèmic i com a tal, és molt més àmpli que aquesta frase.
La resiliència, és una actitut oberta davant la vida, les relacions i els reptes. Aquesta obertura ens aporta humiltat, intenció i adaptabilitat. Humiltat per posar-nos al lloc on ens toca respcete les persones i l’ecosistema. Intenció per actuar de manera determinada pel bé comú de la comunitat i el territori on ens trobem. I adaptabilitat per la capacitat d’entendre que el món és un ésser canvaint així com ho som nosaltres i per tant el canvi esdevé el camí mateix.
Si incorporem la resiliència sistèmicament, el fet de sortir enfortida d’una situació traumàtica, és una de les conseqüències emergents, però no la única.
Dins el marc del pensament resilient, hi ha tres brins principals en els quals es basen tots els treballs de recerca. Aquest brins es definirien com:
1. La complexitat interdependent que relaciona la humanitat i els ecosistemes, que ens recorda que tot i el progrés tecnològic, les nostres economies i societats es segueixen fonamentant en els ecosistemes, els quals es proveïxen d’un bon clima, aigua neta, menjar, fibres, i innumerables bens i serveis.
2. El segon és un aspecte històric i descriu l’acceleració del desenvolupament humà en els últims 200 anys, i especialment des de la segona guerra mundial. Aquesta acceleració està pressionant perillosament els límits del planeta, fins el punt que possible canvis abruptes dels ecosistemes s’han de tenir en compte. Per això alguns membres de la comunitat científica estan nombrant la nostra era com l’Antropocè, on la humanitat està influint en tots els aspectes de la Terra amb forces proporcionals a les de la natura.
3. El tercer bri posa atenció sobre la paradoxa fascinant, de que la capacitat innovadora que ens ha portat fins a l’estat actual del planeta, es precisament la capacitat que ens pot atiar a sortir-ne. El pensament resilient es base en l’aprenentatge continu que ens permet adaptar-nos a una amplia complexitat de reptes. Aquest bri introdueix el concepte de pensament socio-ecològic que busca innovadores maneres de reconnectar-nos amb la biosfera i mantenir-nos en els límits planetaris.
