De xarxes a ecosistemes cooperatius

Principis d'articulació ecosistèmica: quan els nodes

deixen de mirar al centre i es relacionen entre ells generant vitalitat.

Durant la darrera dècada, l’Economia Social i Solidària ha desenvolupat una gran capacitat d’organització col·lectiva arreu de Catalunya. Cooperatives, xarxes d’intercooperació, xarxes locals d’economia solidària, federacions de cooperatives, pols territorials, cooperatives de segon grau, ateneus cooperatius i diverses formes d’aliança han permès consolidar economia arrelada i col·lectiva, donant resposta a necessitats ecosocials i construir espais de cooperació que posen la vida al centre.

Tanmateix, a mesura que l’economia social i solidària creix i es diversifica, emergeix una pregunta cada vegada més present en moltes organitzacions i territoris: com s’articula ecosistèmicament aquest conjunt d’iniciatives?

Aquest estudi parteix d’una constatació: no és el mateix construir una xarxa que articular un ecosistema. Les xarxes permeten connectar actors, compartir informació, coordinar accions o impulsar projectes conjunts. Però els ecosistemes funcionen d’una altra manera: són sistemes vius d’interdependència, on els actors no només cooperen sinó que co-evolucionen, generen capacitat col·lectiva i construeixen condicions perquè emergeixin noves possibilitats econòmiques i socials.

Autoria:

Laura Comas, Resilience Earth SCCL