El Sismògraf

Les comunitats humanes hem evolucionat com a part integral dels ecosistemes naturals al llarg de la història i som inseparables d’aquest procés de canvi constant.

El procés evolutiu de les comunitats humanes es basa en la nostra capacitat de sostenir comportaments culturals i econòmics que donin resposta a les seves pròpies necessitats. Com més necessitats som capaços de cobrir, més complex és el nostre comportament. Per exemple, si la nostra comunitat no té la capacitat d’alimentar-se a causa d’algun tipus d’opressió, violència o desastre, el seu comportament se centrarà en cobrir aquesta necessitat primària, i per tant altres processos més complexos com pot ser la justícia, la democràcia o la igualtat, quedaran en segon terme. Si, per contra, les nostres comunitats gaudeixen de suficient abundància i privilegi —no entès com l’acumulació de béns materials sinó com les relacions harmòniques en la comunitat i el sistema natural—, llavors podran desenvolupar subtileses culturals, que són les que ens permeten prosperar, com poden ser l’equitat, l’empatia, l’escolta o l’altruisme.

Aquesta interpretació de l’evolució cultural humana deriva de les cosmovisions indígenes (Nació Siksika), que expressen que les societats occidentals tenen un comportament cultural violent i individualista com a conseqüència dels diferents traumes soferts en els últims segles.

Cada una de les guerres i les colonitzacions realitzades han marcat, traumatitzant-les, les cultures occidentals, allunyant-les de les subtileses culturals que permeten apreciar la diversitat, reconciliar el dolor o sentir-se partícip de la natura.

Per aquest motiu, si volem aconseguir que les nostres comunitats siguin respectuoses, és important poder treballar des de la sanació, per sanar els traumes comunitaris i evolucionar amb processos que ens retornin la capacitat d’apreciar la diversitat des de l’empatia, i d’assumir un rol en el servei de la comunitat i del territori.

La nostra fisiologia, l’estructura del nostre cervell i també els comportaments i costums culturals es deriven d’aquesta coevolució.

Una de les últimes evolucions és la capacitat d’abstracció, la racionalitat objectiva i freda que ens permet generar innovació tecnològica, que té un potencial que encara estem descobrint. En aquest procés estem aprenent, a través de les alteracions que anem causant, el potencial i capacitat de generar impacte en les comunitats i en els ecosistemes naturals. En alguns casos són impactes positius que inspiren i ens fan sentir orgullosos de ser humans, com l’actuació de Nelson Mandela a Sud-àfrica, de Mahatma Gandhi a l’Índia, o de Berta Cáceres a Hondures, entre moltes altres. En altres casos, són impactes negatius que ens avergonyeixen com a espècie, com les guerres, les desigualtats socials o els límits als quals arriba el capitalisme o la globalització.