Tipologia
Article
Àmbits
Economia, Energia
És tan fàcil encendre la llum i veure-hi, engegar el cotxe i desplaçar-se, que sovint no ens adonem del valor real de l’energia. Però qui pateix fred a l’hivern o calor a l’estiu perquè no pot pagar la factura, sí que la valora —i ho pateix, normalment, en silenci.
Vivim immersos en un sistema energètic altament centralitzat i opac. L’entramat de les grans empreses és tan complicat que la nostra dependència passa massa desapercebuda. Consumim energia sense saber d’on prové: sovint d’origen fòssil, amb fort impacte ambiental i social, o bé nuclear, que ens hipoteca no només el futur, sinó els presents. Aquesta realitat ens obliga a fer-nos preguntes, a qüestionar el model, a imaginar-ne de nous i dur-los a la pràctica.
Recuperar sobirania local amb eines actuals
En un passat tampoc molt llunyà, les nostres muntanyes i boscos eren font d’energia: el carbó. Sense idealitzar aquest model, podem reconèixer que la tendència a recuperar sobirania energètica local no és nova, però avui la podem exercir de manera molt més eficaç, neta i cooperativa gràcies a les tecnologies disponibles i a la força de les iniciatives col·lectives.
Més enlllà de la sostenibilitat: regenerar la vida
La transició energètica no pot limitar-se a reduir danys. Cal activar processos que restaurin ecosistemes, reforcin vincles socials i culturals i revitalitzin les relacions entre persones i entorns naturals. Cada acció —també la manera com produïm i consumim energia— hauria de millorar la salut del conjunt.
En aquest context, les Comunitats Energètiques Locals (CELs) emergeixen com una expressió viva d’aquest paradigma: grups de persones i entitats que comparteixen infraestructures per produir i gestionar energia de manera local, col·lectiva i democràtica.
Les CELs no només generen electricitat renovable. També impulsen models de mobilitat sostenible, compres col·lectives de biomassa, i sobretot, reconstrueixen el teixit social. A través de la confiança, la col·laboració i l’autoorganització, les comunitats es fan més fortes i protegides davant d’interessos de macroprojectes incompatibles amb una transició energètica justa. Des del reconeixement de la nostra interdependència, ja estem teixint relacions basades en la cura i el suport mutu. Estem generant sobirania localitzada compartida, on cada comunitat esdevé protagonista activa del seu present i futur energètic.
CELs i Som Energia: complementarietat i aliances
Catalunya és pionera en aquest camí. Hi ha CELs impulsades per ajuntaments, iniciatives públicocomunitàries i projectes cooperatius que obren camí. En paral·lel, Som Energia actua com a agent clau en la transició energètica: una cooperativa consolidada que genera i comercialitza energia 100% renovable a escala estatal. Aquests dos models no són competidors, sinó complementaris. Som Energia aporta escala, capacitat de producció i incidència, mentre les CELs contribueixen amb l’arrelament local, la resiliència comunitària i la disrupció social des de l'aprenentatge més singular de cada lloc.
Estendre la transició ecosocial a altres sectors
S’han de continuar construint sinergies per activar el potencial conjunt, no només en energia, sinó també en altres sectors clau que avui ens són deslocalitzats i fora de control: l’alimentació, l’habitatge, el tèxtil, entre altres. Amb una mirada sistèmica i cooperativa podrem avançar cap a una transició ecosocial en aprofundiment, que posi la vida al centre i regeneri tant la terra com les nostres comunitats.
Segons Margulis, els organismes no són simples "vehicles" passius pels gens i el medi ambient, com postulava Darwin, sinó que són autònoms i capaces de construir el seu propi destí. La seva teoria de l’evolució parla de com la vida es transforma a través d’interaccions col·laboratives i no només de la lluita per la supervivència.
Aquest principi pot ser aplicat en la forma en què les empreses i cooperatives es desenvolupen. En lloc de competir cegament per recursos o mercats, les organitzacions poden fomentar un model de "co-creació", on l'evolució es basa en la interacció i el creixement conjunt, una col·laboració entre sectors, empreses i fins i tot competidors per a crear solucions més robustes i sostenibles.
Autores:
Laura Comas, facilitadora i consultora en ecosistemes cooperatius a Resilience.Earth
Elena Capdevila, impulsora i gestora tècnica de la Comunitat Energètica Montolivet (Olot) i col·laboradora de Resilience.Earth
Article originàriament publicat a jornal.cat el juliol de 2025, llegeix-lo aquí.
