A través de la seva experiència pràctica, Gorissen ha aplicat els principis de la biomimètica a les organitzacions socials i les comunitats, amb especial èmfasi en l’autogestió i l’organització descentralitzada. A la seva entrevista, va parlar de com els ocells que volen en formacions coordinades mostren un comportament increïblement eficient sense necessitat d’un líder centralitzat. Aquesta és una lliçó important: les comunitats humanes, com els corals i les aus, poden actuar de manera organitzada i efectiva sense una jerarquia rígida.

Gorissen aplica aquesta idea a la transformació de les organitzacions. La seva visió desafia els models de lideratge tradicionals, proposant una organització més horitzontal, on la creativitat i l’adaptabilitat siguin valors fonamentals. Aquests principis es basen en el que ella anomena "l'organització en el caos", que és capaç de generar grans transformacions de manera descentralitzada, com fa la natura en molts dels seus ecosistemes.

La regeneració social és un altre pilar fonamental en el treball de Gorissen. A mesura que la societat evoluciona, Gorissen adverteix que la sostenibilitat, tot i ser una meta important, no és suficient. Això s'explica en el seu pensament sobre la regeneració com un procés dinàmic que busca no només fer les coses millor, sinó també canviar els models de valor fonamentals. Com ella va explicar a l’entrevista: "En lloc de fer les coses millor, hauríem de preguntar-nos: què podem fer per transformar el que fem? Com podem generar un canvi profund a nivell social i ambiental?"

Un exemple que Gorissen va destacar en la seva entrevista és el d'una organització de cura a Països Baixos, on es va aplicar la filosofia de "la cultura ha de liderar, i l'estructura ha de seguir". Això significa que, en lloc de seguir un model burocràtic i rígid, la cultura de l'organització ha de ser el motor principal, amb les estructures adaptant-se a les necessitats canviants de la comunitat i el seu entorn. Aquest model s’ha mostrat més eficaç, amb pacients que necessiten menys cura i treballadors més satisfets, demostrant que el canvi cap a un sistema més regeneratiu i flexible pot ser no només més efectiu, sinó també més rendible.

Per Gorissen, connectar amb la natura no és només un exercici de consciència ecològica, sinó una eina fonamental per a l'evolució de les organitzacions humanes. En el seu llibre "Natural Intelligence", Gorissen esmenta que la naturalesa ja sap què funciona i ens ofereix un model de sostenibilitat i resiliència que ha superat proves de mil·lennis. Com va dir a l’entrevista, aprendre de la natura no és una qüestió de tècniques de disseny, sinó de mentalitats i models de pensament. Per a les comunitats humanes, això vol dir replantejar com ens organitzem, com compartim recursos i com afrontem els canvis.

La intel·ligència natural, segons Gorissen, pot transformar les nostres comunitats i les nostres organitzacions, fent-les més adaptatives, resilients i regeneratives. Aquesta aplicació pràctica de la biomimètica pot proporcionar eines valuoses per afrontar els reptes globals, des de la crisi climàtica fins a la desigualtat social.

Un dels exemples més potents que Gorissen utilitza per explicar la seva concepció de la intel·ligència natural és el coral. Els esculls de corall són ecosistemes extraordinaris que s’han adaptat a canvis dràstics de temperatura, salinitat i altres condicions ambientals. Els corals, com altres éssers vius de la natura, han sobreviscut gràcies a la seva capacitat d’adaptació. Aquest mecanisme, basat en una complexa xarxa d'interaccions, permet als corals mantenir-se vius i resilients tot i les condicions canviants de l'entorn.

Els corals, a través de processos biològics excepcionals, han desenvolupat mecanismes que els permeten adaptar-se a condicions ambientals canviants. Un dels elements clau d’aquesta capacitat adaptativa és la seva relació simbiòtica amb algunes espècies d'algues dinoflagel·lades, com les zooxanthellae. Aquestes algues viuen dins dels teixits dels corals i utilitzen la llum solar per realitzar la fotosíntesi, generant energia que els corals aprofiten. Quan les condicions ambientals canvien, com per exemple quan la temperatura de l'aigua s'eleva per sobre del seu rang òptim, els corals poden "expulsar" aquestes algues. Això pot provocar el fenomen de l'escorriment de color, conegut com a blanqueig de corals. Tot i que aquest fenomen pot ser letal si les condicions no milloren, els corals tenen la capacitat de recuperar-se en condicions més favorables, afavorint noves algues que es poden adaptar millor a les noves condicions.

Aquesta adaptabilitat no només es limita a les condicions ambientals, sinó també a la seva capacitat per crear noves formes de colònies i estructures a mesura que l'entorn canvia. Els corals poden modular el creixement de les seves colònies segons la disponibilitat de recursos, la qual cosa els permet prosperar en un ambient canviant i sovint difícil. A més, l'evolució d'estratègies reproductives que combinen reproducció sexual i asexual també afavoreix la seva capacitat per colonitzar noves àrees, especialment quan les condicions originals es deterioren.

Gorissen fa servir aquesta analogia per destacar la importància de la flexibilitat i la capacitat d'adaptació en les comunitats humanes. Les comunitats, com els corals, poden desenvolupar xarxes de relacions i mecanismes que els permetin afrontar els canvis socials, econòmics i ambientals de manera més resilient. En lloc de resistir-se als canvis o intentar controlar-los de manera rígida, les comunitats poden aprendre a respondre a les fluctuacions del seu entorn, aprofitant les interconnexions i recursos de manera dinàmica i adaptativa. Així, la capacitat d’adaptació dels corals serveix com un model de com les comunitats humanes poden evolucionar i prosperar davant els reptes del canvi, basant-se en la cooperació i la interdependència per mantenir la seva cohesió i resiliència.

Les comunitats humanes poden aprendre dels corals adaptant-se a les fluctuacions socials, econòmiques i ambientals mitjançant pràctiques de flexibilitat, cooperació i interdependència. Concretament, poden seguir diversos camins inspirats per la manera en què els corals gestionen els canvis en el seu entorn:

1. Flexibilitat davant els canvis: Així com els corals modifiquen les seves relacions simbiòtiques per adaptar-se a canvis ambientals, les comunitats poden adaptar les seves pràctiques i estratègies en funció de les condicions canviants. Això implica la capacitat d’ajustar les polítiques, els mètodes de treball i les estructures organitzatives per respondre de manera eficient als reptes socials o econòmics, com una crisi financera, canvis en la legislació o una emergència sanitària. Les comunitats haurien d’estar disposades a revisar i reajustar les seves estratègies contínuament, basant-se en les necessitats emergents.

2. Aprendre a cooperar i a distribuir els recursos: Els corals no només depenen de la seva simbiosi amb les algues, sinó que també gestionen els seus recursos de manera eficient per garantir la seva supervivència. Les comunitats humanes poden seguir aquest model promovent una gestió compartida i col·laborativa dels recursos, com l’aigua, l’energia o els serveis bàsics, de manera que cada membre de la comunitat contribueixi a la sostenibilitat comuna. Això inclou fomentar la col·laboració entre sectors públics, privats i la societat civil per garantir un accés equitatiu als recursos i una resposta coordinada als reptes.

3. Desenvolupar xarxes descentralitzades: Igual que els corals poden prosperar mitjançant la creació de colònies diversificades i interconnectades, les comunitats humanes poden adoptar models organitzatius descentralitzats on cada unitat local tingui autonomia per prendre decisions adaptades a les seves necessitats específiques. Aquesta descentralització permet una millor resposta als canvis i una més gran capacitat de recuperació davant situacions adverses, sense perdre la cohesió general de la comunitat. A través d’una organització més flexible i menys jeràrquica, les comunitats poden augmentar la seva resiliència, com ho fa un escull de corall davant l’escalfament de l’aigua.

4. Reproducció i regeneració a través de la diversitat: Els corals es reprodueixen de manera sexual i asexual per garantir la seva pervivència. De manera similar, les comunitats humanes poden utilitzar la diversitat com una eina de regeneració i innovació. Això implica fomentar la diversitat cultural, neurodivergent, social i econòmica, i donar lloc a noves idees i solucions a partir d’aquesta pluralitat. La regeneració no només es referix a la restauració de l'entorn natural, sinó també a la reconstrucció dels teixits socials mitjançant la inclusió de tots els membres de la comunitat i l'apoderament de grups vulnerables o marginals.

5. Adaptació davant el canvi climàtic: Com els corals canvien la seva simbiosi per resistir l’escalfament global, les comunitats humanes poden adaptar-se a la crisi climàtica mitjançant l’ús de solucions naturals basades en l'adaptació local, la conservació dels ecosistemes naturals i la creació d’infraestructures verdes. En lloc de resistir-se al canvi climàtic, les comunitats poden treballar amb la natura per construir solucions més sostenibles i resilients, tal com els corals s’han adaptat per afrontar les condicions canviants del mar.

En resum, les comunitats humanes poden aprendre de la flexibilitat i l'adaptació dels corals desenvolupant models de cooperació, descentralització i regeneració que promoguin l'adaptació constant als canvis del context social, econòmic i ambiental, mantenint alhora la cohesió i la resiliència davant els reptes globals.