Segons la teoria de Margulis el veritable impuls de la vida es troba en la capacitat de les espècies per col·laborar i establir relacions simbiòtiques.

Lynn Margulis, una de les més destacades biòlogues del segle XX, va desafiar la visió dominant de l’evolució com a un procés basat principalment en la competència entre espècies. En el seu llibre Acquiring Genomes (2002), Margulis defensa que la cooperació és, de fet, l’aspecte fonamental de l’evolució. Aquesta visió té profundes implicacions no només per la biologia, sinó també per la forma en què entenem i organitzem les nostres societats i empreses. En un moment on el capitalisme i la competència sembla ser el motor de l’evolució social i econòmica, les idees de Margulis sobre la simbiosi, l'intercanvi i la col·laboració poden oferir una nova forma d’entendre el nostre futur.

La Cooperació com a motor evolutiu

Margulis va desafiar l'idea predominant de Darwin sobre la competència com a motor de l’evolució. Segons la seva teoria, el veritable impuls de la vida es troba en la capacitat de les espècies per col·laborar i establir relacions simbiòtiques. A l’hora de fer front a la complexitat del nostre món actual, les organitzacions poden aprendre de les abelles, per exemple, que no només treballen per a la supervivència individual, sinó per a la del rusc en conjunt. A través de la cooperació, el sistema funciona de manera eficient i estable.

Per a les cooperatives i empreses, això significa reorientar les seves pràctiques cap a models col·laboratius en lloc de competitius, buscant el benefici mutu i l'intercanvi entre tots els actors implicats en l'ecosistema empresarial.

Simbiosi per a la Complexitat i la Resiliència

Margulis va explicar que la simplicitat inicial de la vida va donar pas a formes més complexes mitjançant la simbiosi, una fusió de dues entitats per crear una nova forma de vida. Aquest procés no només va resultar en la diversitat de les formes de vida que veiem avui, sinó també en una gran eficiència i adaptabilitat.

Les empreses poden inspirar-se en aquest procés i adoptar una visió més integrada dels seus processos. Com les abelles que treballen conjuntament per produir mel, les organitzacions que es fusionen, col·laboren i creen sinergies poden fer front a la volatilitat del mercat de manera més resilient. Així mateix, poden generar més valor amb menys recursos, aprofitant la simplicitat i l'equilibri inherent a aquests processos naturals.

El procés d'evolució no es redueix a la competència

Segons Margulis, els organismes no són simples "vehicles" passius pels gens i el medi ambient, com postulava Darwin, sinó que són autònoms i capaces de construir el seu propi destí. La seva teoria de l’evolució parla de com la vida es transforma a través d’interaccions col·laboratives i no només de la lluita per la supervivència.

Aquest principi pot ser aplicat en la forma en què les empreses i cooperatives es desenvolupen. En lloc de competir cegament per recursos o mercats, les organitzacions poden fomentar un model de "co-creació", on l'evolució es basa en la interacció i el creixement conjunt, una col·laboració entre sectors, empreses i fins i tot competidors per a crear solucions més robustes i sostenibles.

Si la simbiosi genera diversitat i resiliència, què fa l’egoisme en un ecosistema empresarial?

L'ecosistema com a sistema interconnectat

Un altre aspecte important de la teoria de Margulis és la seva visió de la Terra com un ecosistema integrat i autoregulador. A través del concepte de Gaia, ella va defensar que el planeta és un organisme viu i que les seves parts es mantenen en equilibri a través de la cooperació.

Les cooperatives i empreses que reconeixen la seva interconnexió amb l'entorn natural i social, com les abelles en un rusc, poden crear models de negoci que afavoreixin el bé comú. Aquest enfocament no només fomenta l'eficiència, sinó també la sostenibilitat i el benestar de totes les parts implicades. Així com la Terra s'autorregula a través de processos de cooperació entre espècies, les organitzacions poden buscar crear un impacte positiu que enforteixi tota la comunitat.

Canvi com a oportunitat de creixement

Margulis també va destacar que l’evolució és un procés continu de canvi, no un estancament en la competència. Quan les abelles es veuen en una situació d'overcrowding (superpoblació) a l’interior del rusc, no esperen que la situació es resolgui sola; actuen immediatament per dividir-se i crear un nou rusc. Aquesta capacitat d’adaptació a les condicions canviants és un dels grans factors de la seva supervivència.

Les empreses que poden respondre al canvi no com una amenaça, sinó com una oportunitat per créixer i millorar, tenen més probabilitats de ser resilients. Així com les abelles s'adapten a l'espai i als recursos disponibles, les organitzacions poden evolucionar i transformar-se, no només per superar els obstacles, sinó també per aprofitar els canvis per construir un futur més estable i sostenible.

Aquest potencial latent que s’amaga en el lloc es revela quan mirem més enllà de les solucions externes i busquem en els patrons naturals i socials que han permès la supervivència i evolució de les comunitats. La capacitat d’una comunitat per regenerar-se està íntimament relacionada amb el coneixement profund del lloc, ja que aquest relat ens permet identificar les condicions, les aliances i els recursos naturals i socials que han estat construïts al llarg del temps i que han permès l’equilibri dins de l’ecosistema.

Crisis com a moments d’oportunitat

Un aspecte fonamental de la bioregionalització és la capacitat de veure les crisis com a moments per a l’evolució. Les crisis no només han de ser vistes com a moments de fragilitat, sinó com a punts de tensió que, en comprendre’s correctament, poden convertir-se en catalitzadors de canvi. Això es fa a través de la intel·ligència col·lectiva local, que és capaç d’observar les crisis des de múltiples perspectives i generar solucions més profundes i holístiques. La bioregionalització ens ensenya a identificar aquests punts de tensió, ja siguin econòmics, socials o ecològics, i a aprofitar-los per transformar-los en oportunitats de regeneració.

Les pràctiques observades en bioregionalisme contemporani mostren que, quan s’actua a nivell local amb una comprensió profunda de les dinàmiques territorials, els reptes globals com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o les crisis econòmiques poden ser abordats de manera adaptativa i integrada, obrint la porta a solucions innovadores i profundament arrelades en el lloc.

Disseny de solucions adaptatives i col·laboratives

Els processos de cocreació local són essencials en aquest enfocament. En lloc d’imposar solucions de fora, es treballa des de les necessitats específiques del territori per crear estratègies transversals i integradores. Creant laboratoris de territori, espais de col·laboració activa entre agents diversos, es fomenta la creativitat i la innovació en el disseny de solucions regeneratives. Aquest treball no només permet adaptar-se als canvis, sinó també aprofitar els recursos socials, econòmics i naturals per construir solucions regeneratives i adaptatives.

Aquests espais de cocreació no només generen solucions per a la crisi immediata, sinó que també ajuden a les comunitats a visualitzar futurs possibles i a preparar-los de manera que les solucions siguin perdurables. Aquest procés dinàmic de disseny i adaptació crea territoris que són capaces d’evolucionar amb els temps i que tenen la capacitat de regenerar-se mitjançant les dinàmiques naturals i socials que els defineixen.