Rocacorba, un lloc on el temps es fon amb la terra, on el passat, el present i el futur s’entrellacen com un gran teixit viu, on la muntanya, com una testimoni silenciada, guarda els records de les primeres passes humanes, mentre es prepara per acollir les passes d’un futur regenerat.

Rocacorba, muntanya de llegenda, de vida, d’història i de repte. Un lloc que es revela com una obra de la natura, una creació de l’espai i de les persones que hi han habitat, un lloc que esdevé una síntesi entre el que ha estat, el que és i el que pot arribar a ser. Rocacorba, com un símbol de resistència, d’evolució, d’arrelament i transformació, es situa en un espai temporal que no només ens parla del passat, sinó que també ens guia cap al futur.

El Rocacorba és la muntanya que ha vist els canvis d’un territori que ha estat bressolat per les primeres onades humanes fa milers d’anys, aquells primers pobladors que van començar a establir-se a les seves vessants i que van començar a escriure la història d’un territori que ha sigut seu. Les seves terres són plenes d’històries i llegendes de l’àrea de Sant Martí de Llémena, que formen part de l’imaginari d’un poble petit, amb arrels profundes a la muntanya.

Aquest relat de lloc es fonamenta en les relacions humanes, les quals es van establir i es van teixir a partir d’un territori naturalment ric i acollidor. Els primers habitants de Rocacorba van construir els seus murs, els seus habitatges i els seus camins de vida aprofitant tot el que la muntanya els proporcionava: les aigües de les fonts naturals, la fusta dels boscos i la biodiversitat que els envoltava. La muntanya va ser la font de vida i subsistència per aquells qui van habitar-la, fins al dia d’avui, quan encara se’n pot veure l’empremta.

Els vestigis de la història humana al Rocacorba són com restes d’un passat llunyà però present: murs de pedra que han resistit el pas dels segles i terres que han estat conreades generació rere generació. Les feixes, herència de l’esforç col·lectiu, són testimoni d’una vida comunitària que es fonamentava en la col·laboració, en l’ajuda mútua i en la convivència amb la terra. La muntanya era un espai d’entrega a l’altre, amb les festes, els treballs agraris, les activitats de cada dia.

Els mites i llegendes que envolten el Rocacorba expliquen la màgia de la muntanya, la seva energia especial. Aquí, el paisatge es barreja amb l’imaginari popular, com la llegenda del Dimoni, un relat que explica com aquesta muntanya va ser marcada per un conflicte entre forces divines i humanes. Es diu que el Dimoni volia desviar el riu, i amb el seu poder va forjar la geografia d’aquest territori. La muntanya és un lloc d’oposicions i forces contraposades que han deixat el seu rastre al llarg dels segles.

A mesura que el Rocacorba ha passat de generació en generació, s’ha anat veient com el passat ha deixat pas al present. Les terres han estat testimonis de canvis profunds. Un d’aquests canvis va ser la desindustrialització, un canvi que va afectar a la vida dels habitants. Amb l’arribada de les noves tecnologies i la globalització, el lloc va començar a transformar-se, i moltes de les activitats tradicionals van quedar relegades a la memòria. La muntanya ja no era només la font de la vida sinó que també es convertia en un espai per la recerca de noves maneres de viure-hi.

Però, com el Rocacorba ha fet durant segles, el present també està marcat pel canvi. El poble que habita la muntanya ha experimentat una transformació econòmica, social i ambiental, i la muntanya ha seguit la seva trajectòria, indiferent a les dificultats humanes, però oferint als habitants noves oportunitats per reinventar-se. Avui, Sant Martí de Llémena i els pobles dels voltants de la muntanya de Rocacorba busquen l'equilibri entre la preservació de la seva història i la necessitat de regenerar-se enfront dels nous reptes globals.

L’amenaça de la gentrificació i la pèrdua de la seva identitat rural han impulsat els habitants a pensar en el futur de la muntanya i la seva comunitat. És hora d’adaptar-se, de renovar-se sense perdre les arrels. Els reptes ecològics i socials que afronta la muntanya i les terres que l’envolten, com el canvi climàtic, la crisi de l’habitatge, la pèrdua de biodiversitat i la conservació de les tradicions, estan fent que el Rocacorba sigui, com sempre ho ha estat, un espai en constant transformació.

La Importància de Treballar amb un Enfocament Sistèmic

Treballar amb un enfocament sistèmic, tal com proposen des del Regenesis Group, és essencial per crear solucions que respectin les dinàmiques naturals i socials. Si només consideréssim un sol aspecte del territori, com la seva geologia o la seva economia, podríem arribar a conclusions errònies o ineficaces que afectin negativament altres parts del sistema. Per exemple, un pla de desenvolupament econòmic que ignora les condicions ecològiques o culturals d’un territori pot generar danys irreparables a l’ecosistema local o provocar la pèrdua d’identitat cultural per a les comunitats. Així, la bioregionalització busca una comprensió profunda del territori a través de totes les seves capes, per garantir que les solucions siguin realment regeneratives.

Aquesta integració de les diferents capes permet treballar en sintonia amb les dinàmiques del territori i garantir que les solucions proposades siguin realistes i apropiades per al lloc en qüestió. Quan es dissenya una estratègia regenerativa a partir d’aquest enfocament, es promou un model de col·laboració intergeneracional i interconnectada, on tots els membres de la comunitat treballen conjuntament per abordar els reptes de manera sistèmica. Així, es crea un procés de recuperació activa de les capacitats del lloc, i la seva evolució esdevé un procés constant i dinàmic.

Resultats de la Bioregionalització

Els resultats d’aplicar la bioregionalització són diversos, però tots estan enfocats en la regeneració del lloc com un sistema viu i connectat. Un dels primers beneficis és l’increment de la resiliència del territori, ja que, en identificar i integrar els patrons ecològics, socials i econòmics, les comunitats són més capaces d’adaptar-se als canvis i als desafiaments globals, com el canvi climàtic, les crisis econòmiques o la pèrdua de biodiversitat. A més, es poden crear estratègies més eficients i adaptatives per a la gestió dels recursos naturals, que no només ajudin a solucionar els problemes immediats, sinó que també assegurin la regeneració del sistema a llarg termini.

Un altre resultat de la bioregionalització és la millora de les relacions comunitàries. Quan les persones treballen conjuntament per comprendre el seu territori i crear solucions regeneratives, es fomenta el sentit de pertinença i la cohesió social. Aquest treball col·laboratiu per a la regeneració del lloc crea una base sòlida per al desenvolupament de pràctiques més justes, equitatives i solidàries dins de la comunitat.

Finalment, la bioregionalització permet augmentar la capacitat d’autogestió de les comunitats, ja que en comprendre els patrons que regnen al seu territori a través de generar el seu propi Relat del Lloc, les comunitats poden dissenyar i aplicar solucions que els permetin gestionar els seus recursos de manera més autònoma, sense dependre tant de les influències externes. Així, s’obté una major autonomia i empoderament per part de la comunitat en la seva pròpia evolució.

Treballar cap a la resiliència territorial

Al Relatar el Lloc, identifiquem les seves capes i observem com aquestes interaccionen entre elles, revelant els patrons evolutius que han guiat el desenvolupament de les comunitats i els ecosistemes. Aquesta comprensió és fonamental per abordar els reptes actuals, així com per imaginar futurs possibles que són desitjables i resilients.

A través d'un enfocament transdisciplinari, la bioregionalització ens permet integrar múltiples coneixements per generar solucions locals, però alhora profundament alineades amb les necessitats globals. Així, en comptes de treballar de manera aïllada, es proposa crear xarxes de col·laboració entre comunitats, institucions, empreses i altres entitats locals. Aquestes interaccions ens permeten no només comprendre millor les dinàmiques socials i ecològiques, sinó també aprofitar el potencial latent del territori per afrontar els reptes globals de manera més eficient i amb respostes a llarg termini.

Treballant amb el Potencial Inherent del Lloc

Una de les idees centrals en la bioregionalització és la creació de solucions basades en el potencial inherent del lloc. Quan entenem el Relat del Lloc, reconeixem quins són els patrons que configuren la vida del territori, i això ens permet actuar de manera coherent amb les dinàmiques locals. Les comunitats i territoris no són entitats estàtiques, sinó sistemes vius i evolutius. El Relat del Lloc ens ofereix les eines per identificar els futurs possibles basats en aquests patrons i per generar estratègies adaptatives que preparin el territori per als canvis futurs, des de les crisis globals fins a les transformacions internes que poden sorgir.

Aquest potencial latent que s’amaga en el lloc es revela quan mirem més enllà de les solucions externes i busquem en els patrons naturals i socials que han permès la supervivència i evolució de les comunitats. La capacitat d’una comunitat per regenerar-se està íntimament relacionada amb el coneixement profund del lloc, ja que aquest relat ens permet identificar les condicions, les aliances i els recursos naturals i socials que han estat construïts al llarg del temps i que han permès l’equilibri dins de l’ecosistema.

Crisis com a Moments d’Oportunitat

Un aspecte fonamental de la bioregionalització és la capacitat de veure les crisis com a moments per a l’evolució. Les crisis no només han de ser vistes com a moments de fragilitat, sinó com a punts de tensió que, en comprendre’s correctament, poden convertir-se en catalitzadors de canvi. Això es fa a través de la intel·ligència col·lectiva local, que és capaç d’observar les crisis des de múltiples perspectives i generar solucions més profundes i holístiques. La bioregionalització ens ensenya a identificar aquests punts de tensió, ja siguin econòmics, socials o ecològics, i a aprofitar-los per transformar-los en oportunitats de regeneració.

Les pràctiques observades en bioregionalisme contemporani mostren que, quan s’actua a nivell local amb una comprensió profunda de les dinàmiques territorials, els reptes globals com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o les crisis econòmiques poden ser abordats de manera adaptativa i integrada, obrint la porta a solucions innovadores i profundament arrelades en el lloc.

Disseny de Solucions Adaptatives i Col·laboratives

Els processos de cocreació local són essencials en aquest enfocament. En lloc d’imposar solucions de fora, es treballa des de les necessitats específiques del territori per crear estratègies transversals i integradores. Creant laboratoris de territori, espais de col·laboració activa entre agents diversos, es fomenta la creativitat i la innovació en el disseny de solucions regeneratives. Aquest treball no només permet adaptar-se als canvis, sinó també aprofitar els recursos socials, econòmics i naturals per construir solucions regeneratives i adaptatives.

Aquests espais de cocreació no només generen solucions per a la crisi immediata, sinó que també ajuden a les comunitats a visualitzar futurs possibles i a preparar-los de manera que les solucions siguin perdurables. Aquest procés dinàmic de disseny i adaptació crea territoris que són capaces d’evolucionar amb els temps i que tenen la capacitat de regenerar-se mitjançant les dinàmiques naturals i socials que els defineixen.