Tipologia
Article
Àmbits
Economia
Quan la biodiversitat disminueix, què ens ensenya el riu?
El riu Fluvià, que neix al Collsacabra i travessa la Garrotxa fins a Sant Pere Pescador, és un element fonamental del paisatge i la biodiversitat de la regió. La seva salut ecològica és essencial per al benestar de les comunitats humanes i la conservació dels ecosistemes naturals. Aquest article analitza l'estat ecològic actual del riu Fluvià, les organitzacions implicades en la seva conservació, les iniciatives de bioregionalització en curs i la importància d'una governança participativa en la gestió del riu.
Estat Ecològic del Riu Fluvià
Segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'estat de conservació del riu Fluvià presenta desafiaments significatius. A la capçalera del riu, l'estat ecològic es considera dolent, mentre que des de Sant Joan les Fonts fins a l'estuari a Sant Pere Pescador, es classifica com a mediocre. Aquesta degradació es manifesta en la disminució de la biodiversitat, amb una pèrdua del 20% de la biodiversitat a Catalunya en els darrers anys, especialment en ambients fluvials i aquàtics, on la pèrdua arriba fins al 60%.
Aigua
Els factors que contribueixen a aquesta situació inclouen la disminució del cabal d'aigua, l'eutrofització i la presència d'espècies invasores. Per exemple, durant períodes de sequera, el cabal del riu pot reduir-se més de dues terceres parts en un mes, provocant l'estancament de l'aigua i la pèrdua de qualitat.
Convocatòria de la Generalitat de Catalunya
Per abordar aquests reptes, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya ha llançat una convocatòria per finançar projectes de gestió d'espais naturals protegits que millorin l'estat de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat. Un dels projectes beneficiaris és "Simbiosi Fluvial, regeneració i custòdia del riu Fluvià", liderat per l'entitat Resilience Earth SCCL. Aquest projecte té com a objectiu millorar l'estat de conservació del riu mitjançant la regeneració de dos hàbitats prioritaris: la verneda i els boscos caducifolis mixts amb roure pènol.
La Xarxa de Conservació de la Natura (XCN), una xarxa d'entitats ambientals que promou la conservació de la natura mitjançant la implicació social, la custòdia del territori i el voluntariat ambiental, juga un paper fonamental en la coordinació i suport de projectes com aquest. La XCN facilita la col·laboració entre les administracions públiques, les entitats del tercer sector ambiental i les comunitats locals, assegurant una gestió integrada i participativa dels espais naturals.
Diverses entitats estan treballant conjuntament per millorar l'estat ecològic del riu Fluvià
Resilience Earth SCCL: Lidera el projecte "Simbiosi Fluvial", amb l'objectiu de regenerar hàbitats prioritaris i conservar espècies en perill com el cranc de riu de potes blanques, la llúdriga i el turó.
Agrupació Naturalista de la Garrotxa: Participa en projectes de restauració ecològica i seguiment de l'estat dels ecosistemes fluvials a la Garrotxa.
Associació Silene: Organització ambiental fundada per Josep Maria Mallarach, exdirector del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que treballa en la conservació de paisatges i ecosistemes.
Associació Hàbitats: Entitat ambiental de l'Empordà que promou la conservació de rius i rieres a Catalunya, incloent-hi el Fluvià.
Iniciatives de Bioregionalització i Governança Participativa
El projecte "Simbiosi Fluvial" inclou la creació d'un Laboratori Ciutadà per a una gestió col·laborativa i sostenible del riu, establint una estructura de governança adaptativa que involucri més de 40 municipis i relacions institucionals multinivell. Aquesta iniciativa busca millorar la connectivitat ecològica entre parcs naturals i reserves de fauna, implicant la comunitat local i els sectors públics i privats mitjançant un pla de voluntariat, educació i comunicació.
La creació d'una estructura de governança bioregional permet una gestió integrada del riu Fluvià, tenint en compte les dinàmiques ecològiques, socials i econòmiques de la conca fluvial. Aquesta aproximació facilita la presa de decisions informades i la implementació de mesures de conservació adaptatives, assegurant la sostenibilitat dels ecosistemes fluvials i el benestar de les comunitats humanes.
Al Relatar el Lloc, identifiquem les seves capes i observem com aquestes interaccionen entre elles, revelant els patrons evolutius que han guiat el desenvolupament de les comunitats i els ecosistemes. Aquesta comprensió és fonamental per abordar els reptes actuals, així com per imaginar futurs possibles que són desitjables i resilients.
A través d'un enfocament transdisciplinari, la bioregionalització ens permet integrar múltiples coneixements per generar solucions locals, però alhora profundament alineades amb les necessitats globals. Així, en comptes de treballar de manera aïllada, es proposa crear xarxes de col·laboració entre comunitats, institucions, empreses i altres entitats locals. Aquestes interaccions ens permeten no només comprendre millor les dinàmiques socials i ecològiques, sinó també aprofitar el potencial latent del territori per afrontar els reptes globals de manera més eficient i amb respostes a llarg termini.
Treballant amb el Potencial Inherent del Lloc
Una de les idees centrals en la bioregionalització és la creació de solucions basades en el potencial inherent del lloc. Quan entenem el Relat del Lloc, reconeixem quins són els patrons que configuren la vida del territori, i això ens permet actuar de manera coherent amb les dinàmiques locals. Les comunitats i territoris no són entitats estàtiques, sinó sistemes vius i evolutius. El Relat del Lloc ens ofereix les eines per identificar els futurs possibles basats en aquests patrons i per generar estratègies adaptatives que preparin el territori per als canvis futurs, des de les crisis globals fins a les transformacions internes que poden sorgir.
Aquest potencial latent que s’amaga en el lloc es revela quan mirem més enllà de les solucions externes i busquem en els patrons naturals i socials que han permès la supervivència i evolució de les comunitats. La capacitat d’una comunitat per regenerar-se està íntimament relacionada amb el coneixement profund del lloc, ja que aquest relat ens permet identificar les condicions, les aliances i els recursos naturals i socials que han estat construïts al llarg del temps i que han permès l’equilibri dins de l’ecosistema.
Crisis com a Moments d’Oportunitat
Un aspecte fonamental de la bioregionalització és la capacitat de veure les crisis com a moments per a l’evolució. Les crisis no només han de ser vistes com a moments de fragilitat, sinó com a punts de tensió que, en comprendre’s correctament, poden convertir-se en catalitzadors de canvi. Això es fa a través de la intel·ligència col·lectiva local, que és capaç d’observar les crisis des de múltiples perspectives i generar solucions més profundes i holístiques. La bioregionalització ens ensenya a identificar aquests punts de tensió, ja siguin econòmics, socials o ecològics, i a aprofitar-los per transformar-los en oportunitats de regeneració.
Les pràctiques observades en bioregionalisme contemporani mostren que, quan s’actua a nivell local amb una comprensió profunda de les dinàmiques territorials, els reptes globals com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o les crisis econòmiques poden ser abordats de manera adaptativa i integrada, obrint la porta a solucions innovadores i profundament arrelades en el lloc.
Disseny de Solucions Adaptatives i Col·laboratives
Els processos de cocreació local són essencials en aquest enfocament. En lloc d’imposar solucions de fora, es treballa des de les necessitats específiques del territori per crear estratègies transversals i integradores. Creant laboratoris de territori, espais de col·laboració activa entre agents diversos, es fomenta la creativitat i la innovació en el disseny de solucions regeneratives. Aquest treball no només permet adaptar-se als canvis, sinó també aprofitar els recursos socials, econòmics i naturals per construir solucions regeneratives i adaptatives.
Aquests espais de cocreació no només generen solucions per a la crisi immediata, sinó que també ajuden a les comunitats a visualitzar futurs possibles i a preparar-los de manera que les solucions siguin perdurables. Aquest procés dinàmic de disseny i adaptació crea territoris que són capaces d’evolucionar amb els temps i que tenen la capacitat de regenerar-se mitjançant les dinàmiques naturals i socials que els defineixen.
Conclusió
La bioregionalització del riu Fluvià exemplifica com la col·laboració entre entitats locals, organitzacions i administracions públiques pot transformar els ecosistemes fluvials, restaurar la biodiversitat i establir un model de gestió sostenible que inspirarà altres iniciatives a nivell regional i nacional.
La bioregionalització del riu Fluvià és una iniciativa essencial per restaurar i mantenir la salut ecològica d'aquest important curs d'aigua. La col·laboració entre entitats locals, organitzacions ambientals i administracions públiques, amb el suport de la Xarxa de Conservació de la Natura, és fonamental per garantir la regeneració dels hàbitats fluvials i millorar l'estat de conservació de les espècies amenaçades com la nàiada, el cranc de riu de potes blanques, la llúdriga i el turó. A través d'un procés de governança participativa, amb la implicació de més de 40 municipis i la creació d'un Laboratori Ciutadà, es busca garantir una gestió sostenible i integrada del riu.
Un dels aspectes més destacats d'aquest projecte és que el riu Fluvià és considerat el riu amb més potencial per ser completament renaturalitzat de Catalunya. Això no només és una gran oportunitat per restaurar els ecosistemes fluvials locals, sinó que també servirà com a model i referent per a la gestió i la renaturalització d'altres rius del país. Amb aquest projecte, podem recuperar una relació sana i equilibrada amb els nostres cursos fluvials, demostrant que la restauració ecològica i la gestió col·laborativa poden ser clau per a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat a Catalunya.
Les crisis no es veuen com a fragilitats, sinó com a oportunitats per a la transformació. El relat del lloc identifica punts de tensió i equilibri que permeten crear solucions profundes i adaptatives. Com proposa el Regenesis Group, aquestes solucions són proactives, orientades a regenerar el territori de manera activa.
A més, aquest procés fomenta un canvi cultural en les comunitats, creant un sentit de pertinença i responsabilitat compartida. Les comunitats passen a ser agents actius de la regeneració, preparant-se per afrontar els canvis futurs amb estratègies a llarg termini.
Aquesta aplicació de la bioregionalització incrementa la resiliència territorial, permetent que el territori es regeneri a través de les seves pròpies dinàmiques. Com més entenem les interrelacions del lloc, més capacitat tenim per afrontar reptes globals i locals, creant solucions de llarg termini i ajudant les comunitats a prosperar.
En resum, la bioregionalització és un procés d’identificació de patrons i regeneració activa, que permet aprofitar el potencial inherent dels llocs. Això no només ajuda a afrontar reptes immediats, sinó que també obre el camí cap a un futur més adaptatiu i resilient. Les crisis es converteixen en oportunitats per a l’evolució i la prosperitat.
