Quan veiem el Collsacabra com un organisme viu, com podem curar-lo a través de pràctiques que permetin el creixement natural?

Avui tenim l'oportunitat d’entrevistar a Gerard Costa, vicepresident de la cooperativa de segon grau Miceli Social i fundador d’Anigami. En Gerard és una figura clau en la transformació dels territoris rurals, especialment al Collsacabra, on viu i treballa i ha estat liderant diversos projectes orientats cap a la regeneració social i territorial. A través de la seva tasca, ha ajudat a posar en valor la cultura local, la gestió sostenible i la visió global per afrontar els reptes de la ruralitat. La seva mirada està profundament influenciada per l'ecosofia, el pensament ecosocial i un enfocament de treball que integra el coneixement local amb l'experiència internacional. La seva trajectòria reflecteix el compromís amb el desenvolupament sostenible i la creació de xarxes de suport per a les comunitats rurals.

Gerard, per començar, ens podries explicar què és Anigami i quin paper hi jugues? Com s'articula aquesta iniciativa amb la cooperativa Miceli Social?

Gerard Costa: Anigami és una iniciativa amb trenta anys de recorregut i amb moltes branques interconnectades que va néixer per donar resposta als reptes que tenim com a societat des de diversos angles i un d’ells són els reptes que tenim les comunitats i els territoris rurals en l’actualitat. De fet, aquesta línia de treball ha agafat pes en els darrers anys en constatar que el model de creixement econòmic que tenim no té en compte les dinàmiques ecològiques i socials dels territoris rurals. Anigami aporta una mirada regenerativa, un espai de treball que integra les persones, el territori i la natura per generar nous models de vida més sostenibles i resilients. Des d’Anigami, busquem crear un vincle entre les iniciatives i administracions locals i el pensament ecosocial global per poder afrontar els reptes que tenim al davant, com el canvi climàtic o la gentrificació de l’espai rural.

Pel que fa a Miceli Social, és una cooperativa de segon grau on participem diverses entitats, una d’elles Anigami, que ens permet unir esforços per a la transformació ecosocial. A Miceli Social, treballem de forma transversal per crear un model cooperatiu que faci front als reptes de la ruralitat, com el despoblament i la necessitat de recuperar la cultura local, sempre amb la col·laboració i el treball en xarxa entre els diversos agents del territori. El treball de Miceli Social està molt alineat amb el projecte d'Anigami, perquè creiem que els canvis transformadors a les comunitats no es poden aconseguir de manera aïllada, sinó que necessitem crear xarxes de suport que connectin i comparteixin recursos.

2. Parles de regeneració social i territorial. Què implica exactament aquest concepte en el cas del Collsacabra?

Gerard Costa: La regeneració social i territorial és un concepte que va més enllà de la sostenibilitat. La sostenibilitat sovint es queda només en el camp ambiental o en la gestió de recursos, o simplement per rentar la cara a una economia que no deixa de ser extractiva i especulativa, però la regeneració implica l’equilibri de tota la comunitat que cohabita un territori, el benestar de les persones i les comunitats, i la seva capacitat de viure en harmonia amb els principis que generen la vida. Al Collsacabra, per exemple, això vol dir no només tenir cura dels espais naturals, sinó també de les persones i la biodiversitat que cohabiten aquest territori, crear espais i diàlegs on les persones poguem reconnectar amb el lloc i amb la comunitat que ens acull. Això implica una visió sistèmica, on tot està connectat: la natura, la cultura local, l’economia, les relacions socials. La regeneració és, doncs, crear espais d’equilibri i harmonia on els diferents elements es retroalimenten afavorint la vida tal com és.

Al Collsacabra, per exemple, encara conservem uns valors arrelats que resulten molt inspiradors, com l’activitat agrícola tradicional, el vincle amb els nostres paisatges naturals, identitaris i la cultura local, però també hem de tenir en compte les amenaces que afecten al territori, com la manca de relleu generacional, la dificultat d’accés a la terra, la manca d’habitatge pels joves, el turisme massiu o la gentrificació. Així que regenerar vol dir reconnectar amb aquests valors essencials, però també saber nodrir-los de manera que es creïn oportunitats per a les persones que viuen aquí, tot evitant l’espoliació dels recursos i treballant per una justícia social i territorial. Hem de ser conscients que la regeneració no es fa des de fora cap a dins, sinó des de dins cap a fora i de forma col·lectiva, és un canvi de paradigma ecosocial, cal implicar les persones en el procés de canvi i disposar les eines per transformar el nostre territori.

3. El 2018 vas veure que hi havia diversos problemes en espais naturals com el Salt de la Foradada o el Morro de l’Abella. Com va sorgir la necessitat de fer alguna cosa davant d’aquests reptes?

Gerard Costa: Sí, exactament. Va ser l’any 2018 quan els alcaldes van ser conscients que les coses no anaven bé al Collsacabra. En particular, el que estava passant amb espais tan emblemàtics com el Salt de la Foradada o el Morro de l’Abella, espais naturals molt emblemàtics al territori, dins de figures de protecció però sense òrgans de gestió. El Collsacabra és un territori preciós, però si no gestionem bé aquests espais, el turisme acaba perjudicant-los. Aquest espais naturals, molt estimats per la població local, s’estaven massificant, quan l’alarma va saltar ens vam reunir amb els alcaldes per buscar solucions.

Vam dissenyar un programa, Santuaris Naturals, per tal de fer conscient a la ciutadania de la necessitat de preservar els valors dels territoris que visiten, així que vam fer milers d’entrevistes als visitants dels espais per extreure’n els valors que hi anaven a buscar, definir les amenaces i recollir una bateria de propostes. D’aquesta tasca participativa en va sortir una campanya de sensibilització que va donar feina als joves dels pobles i que uns anys més tard, validada amb èxit en una nova campanya de participació va esdevenir ordenança municipal. Avui Santuaris Naturals i els joves dels territoris gestionen 10 espais naturals a Osona, i el 2023 vam rebre un reconeixement internacional.

Aquest fet va generar un espai de coordinació entre els tres alcaldes del Collsacabra que abans no s’havia donat i a partir de la bona entesa van començar a passar coses més enllà de cada poble, en l'àmbit de territori.

4. Parles d’una política territorial conjunta? Quina seria la primera acció concreta que vas proposar per començar a gestionar millor el territori?

Gerard Costa: Bé, el primer que va emergir d’aquestes trobades amb els alcaldes va ser la manca d’aquesta perspectiva de “Collsacabra” com a territori conjunt, de bioregió, molt més enllà de les polítiques de cada municipi. També vam ser conscients de la necessitat de planificar i gestionar correctament l’ús públic del nostre paisatge natural. Així que vaig demanar a dos bons amics que ens ajudessin a fer un diagnòstic inicial: en Josep Maria Mallarach, d’Olot, reconegut consultor d’àmbit internacional i en Josep Gordi, geògraf, que aleshores era degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

Quan vam analitzar el Collsacabra, vam descobrir un territori viu, habitat, amb una geografia preciosa i una gran biodiversitat. Un territori interconnectat sistèmicament amb els territoris veïns, amb el turisme, amb el desenvolupament, amb un potencial enorme, però també, sotmès a certes pressions que calia gestionar. La gran conclusió d’aquesta diagnosi va ser que el Collsacabra estava en una fase de maduració, però sense una estratègia clara ni una visió de futur. Així que el primer que vam proposar va ser desenvolupar un pla estratègic, que no fos un document formal, sinó una visió de futur, fet des de dins, amb la participació activa dels locals i la implicació de les administracions, però sobretot amb la mirada posada en els valors naturals i culturals que defineixen aquest territori.

5. Quines dificultats vas trobar a l’hora de fer una proposta amb tant de pes com aquesta, i com vas afrontar-les?

Gerard Costa: La dificultat era treballar en una visió de futur com un pla estratègic, però sense que fos un pla estratègic definit per experts com sol passar, un document de 300 pàgines que acaba en un calaix, sinó trobar la forma d’escoltar la realitat del territori i el seu potencial i generar prou confiança política per obrir la mirada a una governança bioregional participada per la ciutadania i les administracions locals.

Tant en Mallarach com en Gordi ja ens havien previngut que tan genèrics solen ser els plans estratègics executats per agències especialitzades però sense un vincle real amb un territori determinat. Així que el que calia no era un document que definís el futur del Collsacabra sinó un cop de timó en la mesura d’incloure el mateix territori i els seus cohabitants en aquest espai tan privilegiat com és definir cap on volem anar com a comunitat, com ens volem veure d’aquí a 10 anys o en un futur i embranzir-ho juntes.

Així que vam treballar en aquesta línia, amb un format molt orgànic.

6. En el teu projecte, vas comptar amb la col·laboració d’experts. Com vas seleccionar a aquestes persones i què aportaven cadascuna d’elles al projecte?

Gerard Costa: Els alcaldes em van encarregar aquest repte amb un petit pressupost amb el qual vaig poder reunir un equip d’experts. Volia treballar amb persones que poguéssin aportar una mirada oberta al projecte, persones amb bagatge professional vinculades al territori i amb una capacitat de transversalitzar conceptes. Vaig contractar en Josep Maria Mallarach, per proximitat geogràfica i que aportava una visió global i experiència a molts indrets del món sobre com cohabitar la terra, també vaig escollir en Jordi Pigem, filòsof vinculat a Tavertet amb una profunda connexió amb l’ecosofia i la visió de la natura que proposava Panikkar. També vaig comptar amb en Guillem Mas de l’associació Paisatges Vius, de l’Esquirol, per incloure una visió naturalista, i amb l’Estel Vilar de Cantonigròs, una persona molt sensible especialitzada en la tradició xinesa que aportava una visió del territori com un organisme viu, interconnectat amb energia i biodinàmiques pròpies, i jo mateix com a nexe.

El document que en va sorgir era una simple visió en positiu i en negatiu d’allò que podíem esdevenir en un futur dins d’un context de poli crisi global, d’alguna manera permetia visualitzar on érem i els diversos escenaris que es podien desenvolupar, i és clar encoratjava a iniciar una consulta ciutadana vinculant amb l’objectiu de posar en marxa una estructura de governança bioregional capaç de treballar junt amb les administracions locals cap a una visió de futur compartida per tot el territori.

7. Com vas aconseguir que els alcaldes acceptessin la proposta de crear una política territorial?

Crec que les circumstàncies hi van ajudar, estàvem en plena pandèmia i en aquell context global els teus veïns eren els teus millors aliats. Els alcaldes inicialment no tenien una visió conjunta sobre el Collsacabra, però de seguida es van sentir molt còmodes treballant plegats. La predisposició dels tres alcaldes va ser un element clau. La Visió de Futur va tenir molt bona acollida, alcaldes, regidors i tècnics se la van fer seva i es va signar un acord de compromís com a territori a Cantonigròs que emplaçava els 3 ajuntaments a tirar endavant la proposta. Recordo que també vàrem fer una reunió amb els alcaldes dels territoris veïns que formen part del Collsacabra geogràfic com la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols, les Planes d’Hostoles i Susqueda per generar un teixit d’aliances i suport en reptes compartits. Allà va començar una nova política territorial, per si sola, va emergir una aliança.

El següent pas era convocar la gent del territori i engegar una consulta ciutadana, per àmbits d’interès o taules de treball que d’una forma estable s'impliquessin i lideressin la seva pròpia visió de futur pel seu territori.

Vaig demanar ajuda a en Manel Buch, conegut director de cinema resident a Cantonigròs, i vam gravar entrevistes als agents clau del territori per compartir els videomissatges a les xarxes del Collsacabra sobre temes que preocupen a la ciutadania amb l’objectiu de generar una onada participativa imparable. I els alcaldes van buscar finançament a la Diputació de Barcelona per engegar la campanya consultiva i participativa.

8. Quan parles de crear una "visió de futur" per al Collsacabra, què significa això exactament?

Una "visió de futur" per al Collsacabra és crear un enfocament sostenible i regeneratiu per al territori, que integri els valors que el defineixen i els potenciï. Vam començar a treballar sobre la base d’identificar els elements que feien del Collsacabra un paisatge habitat, viu i únic i que ens permetien mantenir la nostra identitat, sense caure en la gentrificació o el turisme descontrolat. Aquest treball inclou entendre quines són les amenaces i les oportunitats, com es poden gestionar les activitats agrícoles, ramaderes, turístiques i forestals de manera equilibrada i que aportin valor al territori, i com tot això s’articula dins del sistema més gran. Sempre a partir de la participació i la implicació de la ciutadania i les entitats del territori. Això no només es tracta d’un pla de desenvolupament econòmic, sinó també de la sostenibilitat social i ambiental de la zona, buscant sempre un model de màxima resiliència per al futur.

9. Quin va ser el següent pas després d’haver presentat la "Visió de Futur" als alcaldes? Què va passar després d’aquest moment inicial?

Aquesta declaració oficial va marcar l'inici del següent pas, que era la implicació ciutadana. Un any més tard la Diputació de Barcelona va facilitar el pressupost per un procés participatiu que segons els estàndards d’un acord marc, que defineix quines empreses executen aquests projectes, l’agència externa EspaiTres va liderar el procés. Es va proposar un treball participatiu amb la finalitat de consensuar la visió de futur del Collsacabra amb els veïns. L’objectiu era que la ciutadania pogués aportar idees així que es van proposar una colla de taules de treball on recollir els principals reptes i alhora propostes d'actuació a partir de la participació als 3 pobles. La implicació i participació de la ciutadania va ser baixa, la manca de cultura participativa i les dificultats en treballar de forma col·lectiva van ser esculls que no es van acabar de resoldre. Molta gent no estava acostumada a pensar de manera conjunta, a cooperar i a compartir recursos i coneixements entre pobles i sectors. També va mancar participació de la gent jove.

Es varen recollir moltes propostes brillants que van generar un document molt enriquit i extens, però de difícil aplicació perquè el procés va culminar amb les taules dissoltes i sense recursos efectius per a coordinar i fer efectives les accions.

En aquella època la participació ciutadana s’entenia com a objectiu, com a finalitat en si, una forma de permeabilitzar la democràcia i no tant com una forma d’implicació ciutadana, de cultura participativa. El que s’havia projectat des de la Visió de Futur era implicar la comunitat no sols a projectar sinó a articular les propostes de forma organitzada i col·lectiva al costat dels seus ajuntaments. Això no es va produir i el procés va acabar amb el document formal. Avui la participació ja s’ha entès més com una eina de treball per a una fi més gran i transformadora.

10. Quins van ser els principals fracassos d’aquest procés i què es pot aprendre d’això per al futur?

Bé, jo no en diria fracàs sinó un primer pas cap aquesta cultura de la participació necessària per reconvertir les nostres comunitats en persones implicades en el devanir del seu territori i el seu paisatge cultural amb una mirada al futur. Les mancances van ser la falta de cohesió, la desconnexió amb la realitat local i l'absència de recursos per articular el procés. Tot i que el document final contenia propostes valentes, el fet que no s’impliqués activament a la ciutadania ni de generar accions concretes va resultar ser una pèrdua d’oportunitats. El que es pot aprendre d'aquesta experiència és que els processos de participació no poden venir des de fora, sinó que calen aliances reals amb la comunitat i un enfocament d'aprenentatge compartit capaç de transformar. La gent del territori ha de sentir-se part d’aquest procés des del principi, liderar-lo amb una metodologia adequada als seus interessos, llenguatge i necessitats. El més important és entendre que la participació ha de ser més que una "acció" institucional; ha de ser una pràctica continuada que impliqui no només recollir opinions, sinó també treballar conjuntament cap a l’objectiu comú. Així, el futur ha de passar per una gestió col·laborativa basada en la confiança i el treball compartit entre tots els actors socials, culturals, econòmics i institucionals.

11. Com va sorgir la creació de la Taula de la Pagesia del Collsacabra i quins objectius buscàveu aconseguir amb aquest espai?

La creació de la Taula de la Pagesia i el Producte Local del Collsacabra va sorgir arran d’una conversa casual amb un ramader del poble sobre dos temes particulars. En una reunió a l'Ajuntament, el ramader demanava poder fer un cobert agrícola, i jo volia que connectessin l’aigua a la xarxa a les Comes, la masia on tenim les oficines, sense aigua de xarxa. Tots dos vam sortir de l’ajuntament sense solucions. Després d’aquesta trobada, ens vam adonar que els dos estàvem sols, en situacions similars d’injustícia i dificultats per gestionar les nostres activitats. Vaig pensar que els nostres eren problemes genèrics de molts pagesos i gent de les masies i que si ens ajuntàvem, podíem fer pinya i esdevenir un interlocutor vàlid davant les administracions. Així que, amb aquest sentiment de col·laboració i d’unió de forces i amb el finançament i suport de Miceli Social, vam crear la Taula de la Pagesia amb l’objectiu d’ajuntar tots aquells que vivim a la pagesia, ramaders, agricultors, productors i restauradors i aquells que teníem mancances comunes. Amb aquesta taula, volíem crear un espai de cooperació i ser un interlocutor fort davant les institucions, per poder impulsar iniciatives col·lectives que beneficiessin els tres sectors implicats. Així, la Taula va néixer per cobrir mancances conjuntes i per donar respostes eficients a les necessitats socials del territori que no s'estaven cobrint.

12. Quins van ser els tres reptes principals que la Taula de la Pagesia va identificar en les seves primeres reunions i quines solucions es van proposar?

A la primera reunió de la Taula de la Pagesia, érem uns 35 - 40 assistents de tot el Collsacabra, vam identificar tres reptes clau. El primer era que les administracions no ens entenien, és a dir, que no estan connectades amb la realitat local i no entenen o no poden articular les nostres necessitats específiques. El segon repte era que no ens coneixem prou entre nosaltres, fet que dificultava la cooperació i la creació d’aliances útils per afrontar els reptes comuns. El tercer repte era que els intermediaris, marcaven els preus de venda i s’emportaven gran part dels beneficis. La solució que vam proposar va ser, en primer lloc, establir un major grau de comunicació i col·laboració entre nosaltres mateixos, superar l'individualisme i treballar en conjunt. Així, vam començar a proposar accions concretes, com establir un obrador compartit, i també vam començar a portar polítics, tècnics i altres actors socials per veure si podíem establir les bases per resoldre aquests reptes conjuntament.

13. Quina va ser la resposta dels actors institucionals i com va influir la seva actitud en l'evolució de la Taula de la Pagesia?

En les següents reunions de la Taula de la Pagesia, vam convidar tècnics, polítics i altres representants dels 3 reptes que havien emergit. La Teresa Colell, responsable del Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya, l’Albert Puigvert, gerent de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, la Margarida Feliu, vicepresidenta del Consell Comarcal d’Osona i l’Abel Peraire, responsable d’una explotació ramadera al Lluçanès amb elaboració i distribució pròpies. La resposta va ser molt positiva i inspiradora, ja que vam veure el potencial de treballar conjuntament i que realment podíem fer coses per millorar el territori. Un dels punts clau va sorgir quan la Teresa Colell, ens va explicar que les ajudes que la Generalitat destina als ramaders no els arribaven de manera efectiva perquè, com a pagesos individuals, érem massa petits, però si ens uníem, podríem optar a aquestes ajudes i aconseguir recursos. Així, es va generar el consens sobre la necessitat d’unir-nos per ser més forts com a grup, i això va obrir la porta a enfocar les mancances detectades així que vam sol·licitar un ajut per fer un estudi de viabilitat per a un obrador compartit. Tot i això, no tot va ser fàcil, ja que encara vam trobar resistències a l’hora de prendre decisions concretes, col·lectives i durables, però va ser un primer pas per establir un camí de col·laboració i unió entre nosaltres i les institucions.

14. Quin va ser el principal obstacle que vau trobar quan intentàveu crear l'obrador compartit, i com va influir aquest obstacle en el projecte?

El principal obstacle va ser la burocràcia i les dificultats logístiques que no ens facilitaven les coses. Al no tenir un NIF propi, ens vam unir amb l’associació de Ramaders de la Serra de Bellmunt, el territori veí, per sol·licitar l'ajuda juntament. Això va fer que l’epicentre dels dos territoris fos la Plana de Vic i finalment l’obrador s’hauria instal·lat a Manlleu, massa lluny tant pels ramaders del Collsacabra com pels de Bellmunt, així que el projecte no va tenir continuïtat malgrat que la mancança persisteix.

A pesar de no aconseguir tirar endavant l’obrador, la feina en equip i la creació de la Taula de la Pagesia ens va permetre generar coneixement i experiència per continuar avançant. Cada any organitzem unes jornades tècniques on convidem projectes inspiradors d’altres territoris rurals com l’associació “Terra de Masies” del Solsonès o La Fira del Corder de l’Associació de Ramaders del Pallars.

Actualment, estem tornant a activar el projecte de l’obrador compartit al Collsacabra des de les entitats i els ajuntaments veient com superar la manca d’estructura i de finançament.

Quan entenem el Collsacabra com un organisme viu, cada acció, des de la cura del territori fins a la transformació de les nostres pràctiques individuals, es converteix en un pont cap a la regeneració col·lectiva, on la interconnexió entre la natura i les persones guia el camí cap a una comunitat equitativa i resilient.

15. Com t’imagines el futur del Collsacabra i quines accions són necessàries per garantir la seva sostenibilitat a llarg termini?

El futur del Collsacabra ha de passar per un model de cooperació i cohesió entre tots els actors del territori a partir d’una política participada a nivell bioregional. El que estem intentant construir és un sistema que sigui resilient, amb una economia local forta i vinculada als valors de la terra i el producte local. Per aconseguir-ho, hem de continuar treballant a partir de les accions que ja hem començat, però amb una major visió a llarg termini. És important que creem sinergies amb altres actors, siguin de la mateixa comarca o d'altres zones, perquè un projecte com el del Collsacabra no es pot concebre aïlladament. Per garantir la sostenibilitat del territori, cal una transició ecosocial, una estratègia que inclogui la creació d’infraestructures compartides, l’impuls de projectes agrícoles i ramaders sostenibles, i la preservació dels paisatges naturals, tot mantenint l'equilibri entre l'economia, la cultura local i la natura. També és essencial potenciar la capacitat de les comunitats locals per afrontar els reptes, amb la implicació activa dels joves i dones en el procés. Finalment, la transparència i l'eficiència en la gestió dels recursos, així com la creació de xarxes de col·laboració entre els diferents sectors, administracions i institucions, seran clau per garantir que el Collsacabra encara sigui un exemple de bioregionalització regenerativa.

16. Com va sorgir la creació de la Taula de la Pagesia del Collsacabra i quins objectius buscàveu aconseguir amb aquest espai?

La creació de la Taula de la Pagesia del Collsacabra va sorgir a partir d’una conversa casual després d’una reunió amb un ramader i amb Gerard, d'Anigami, sobre dos temes que tenien relació amb les dificultats del territori. En una reunió a l'Ajuntament, un ramader volia un cobert agrícola, i Gerard volia aconseguir que li connectessin l’aigua a la xarxa per les Comes, una zona on no hi havia aigua. Després d’aquesta trobada, ens vam adonar que tots dos ens trobàvem en situacions similars d’injustícia i dificultats per gestionar les nostres activitats. Ens vam trobar al bar i vam adonar-nos que estàvem sols en les nostres peticions, i si ens ajuntàvem, podríem ser un interlocutor vàlid davant les administracions. Així que, amb aquest sentiment de col·laboració i d’unió de forces, vam crear la Taula de la Pagesia amb l’objectiu de juntar tots aquells que vivien a la pagesia, els ramaders, els agricultors, i aquells que tenien mancances comunes. Amb aquesta unió, volíem crear un espai de cooperació i ser un interlocutor fort davant les institucions, per poder impulsar iniciatives col·lectives que beneficiessin tots els sectors implicats. Així, la Taula va néixer per cobrir mancances conjuntes i per donar respostes eficients a les necessitats del territori.

17. Quins van ser els tres reptes principals que la Taula de la Pagesia va identificar en les seves primeres reunions i quines solucions es van proposar?

A la primera reunió de la Taula de la Pagesia, vam identificar tres reptes clau. El primer era que les administracions no ens entenen, és a dir, que no estan connectades amb la realitat local i no entenen les nostres necessitats específiques com a pagesos i habitants del territori. El segon repte era que no ens coneixíem prou entre nosaltres, fet que dificultava la cooperació i la creació d’aliances útils per afrontar els reptes comuns. El tercer repte era que els intermediaris, aquelles empreses o actors externs, s’aprofitaven de la nostra falta d’organització i ens carregaven amb costos o feien que no poguéssim avançar com a col·lectiu. La solució que vam proposar va ser, en primer lloc, establir un major grau de comunicació i col·laboració entre nosaltres mateixos, superar l'individualisme i treballar en conjunt. Així, vam començar a proposar accions concretes, com establir un obrador compartit, i també vam començar a portar polítics, tècnics i altres actors socials per veure si podíem establir les bases per resoldre aquests reptes conjuntament.

18. Quina va ser la resposta dels actors institucionals i com va influir la seva actitud en l'evolució de la Taula de la Pagesia?

En les primeres reunions de la Taula de la Pagesia, vam convidar diversos actors institucionals com els representants de la Diputació, tècnics i altres polítics. La resposta va ser, en molts casos, positiva, ja que van veure el potencial de treballar conjuntament amb nosaltres i van adonar-se que realment podíem fer coses per millorar el territori. Un dels punts clau que va sorgir va ser quan la Teresa Colell, una representant institucional, ens va dir que les ajudes que la Diputació destina als ramaders no els arribaven de manera efectiva perquè, com a col·lectiu, érem massa petits i individuals. Però si ens uníem, podríem optimitzar aquestes ajudes i aconseguir més recursos. Així, es va generar una mena de consens sobre la necessitat d’unir-nos per ser més forts com a grup, i això va obrir la porta per poder aconseguir més ajuts i recursos. Tot i això, no tot va ser fàcil, ja que encara vam trobar resistències a l’hora de prendre decisions concretes i durables, però va ser un primer pas per establir un camí de col·laboració i unió entre nosaltres i les institucions.

19. Quin va ser el principal obstacle que vau trobar quan intentàveu crear l'obrador compartit, i com va influir aquest obstacle en el projecte?

El principal obstacle que vam trobar quan intentàvem crear l’obrador compartit va ser que, tot i que teníem el suport teòric de la Diputació i altres actors, la realitat era que la burocràcia i les dificultats logístiques no ens facilitaven les coses. Un dels primers problemes va ser que la Taula de la Pagesia no tenia un NIF propi, la qual cosa ens va obligar a buscar una altra entitat amb un NIF per poder presentar la sol·licitud per obtenir els ajuts. Aquesta falta de formalització inicial va generar un desajustament en el procés. També vam intentar establir l’obrador a un lloc més centralitzat, però els ramaders no hi estaven disposats perquè consideraven que la ubicació, com era Manlleu, no els oferia els beneficis que esperàvem. Això va portar a un segon desajustament en la nostra estratègia. Tot i aquestes dificultats, vam seguir treballant i mantenint el projecte viu amb l’ajuda d’altres organitzacions com Arca, i vam continuar mantenint les reunions i treballant conjuntament en altres accions per trobar solucions. A pesar de no aconseguir tirar endavant l’obrador, la feina en equip i la creació de la Taula de la Pagesia ens va permetre generar coneixement i experiència per continuar avançant.

20. Com t’imagines el futur del Collsacabra i quines accions són necessàries per garantir la seva sostenibilitat a llarg termini?

El futur del Collsacabra ha de passar per un model de cooperació i cohesió entre tots els actors del territori. El que estem intentant construir és un sistema que sigui resilient, amb una economia local forta i vinculada amb el medi natural. Per aconseguir-ho, hem de continuar treballant a partir de les accions que ja hem començat, però amb una major visió a llarg termini. És important que creem sinergies amb altres actors, ja siguin de la mateixa comarca o d'altres zones, perquè un projecte com el del Collsacabra no es pot concebre aïlladament. Per garantir la sostenibilitat del territori, cal una estratègia que inclogui la creació d’infraestructures compartides, l’impuls de projectes agrícoles i ramaders sostenibles, i la preservació dels espais naturals, tot mantenint l'equilibri entre l'economia, la cultura local i la natura. També és essencial potenciar la capacitat de les comunitats locals per afrontar els reptes, amb la implicació activa dels joves i dones en el procés. Finalment, la transparència i l'eficiència en la gestió dels recursos, així com la creació de xarxes de col·laboració entre els diferents sectors, seran clau per garantir que el Collsacabra segueixi sent un exemple de bioregionalització regenerativa.

El Collsacabra és com un riu que flueix silenciosament, amb cada gota que es combina amb les altres per formar una corrent que transforma suaument el paisatge, adaptant-se i renovant-se constantment, guiada per l’harmonia de les seves aigües.