Xarxes, Ecosistemes i Pols Cooperatius. Cap a noves articulacions territorials.

“Les tensions són reals, sí, però també són energia. I si les sabem escoltar, poden esdevenir motor de noves formes.”

1. Concentració i reptes del cooperativisme

Crec que totes les presents som conscients de la concentració del cooperativisme a Barcelona. El 45% de les cooperatives de treball federades es troben al Barcelonès. I aquestes paraules, de vegades, poden generar resistències. Cal dialogar-les, cal comprendre totes les parts. Les tensions són reals, sí, però també són energia. I si les sabem escoltar, poden esdevenir motor de noves formes.

Crec firmament que el cooperativisme i l’articulació territorial poden ser punta de llança per proposar i impulsar un canvi disruptiu en la tendència centralitzadora de les ciutats. Un canvi que podria anar més enllà del cooperativisme, amb impacte en molts altres sectors i àmbits de la societat. De fet, avui tenim les condicions per generar un escenari amb nodes diversos, arrelats i coordinats entre ells. 

En aquest context, els Ateneus Cooperatius juguen un paper fonamental. I cal tenir en compte la diversitat de la distribució territorial, per exemple, l’Ateneu de Terres Gironines és el que cobreix la superfície més gran de Catalunya: 7 comarques, 208 municipis i gairebé 5.000 quilòmetres quadrats. El segueixen l’Alt Pirineu i Aran, la Catalunya Central, Ponent Coopera i CoopCamp.

Cal analitzar les dades amb altres mirades. El Pallars Sobirà, per exemple, és la comarca amb més cooperatives per habitant, tot i tenir molt poca població. Això ens indica que existeix un fort teixit cooperatiu. I aquí em pregunto: quin paper han tingut els grups locals de la XES en l'activació i expansió de l’economia social i solidària arreu del país?

Per poder atendre preguntes com aquesta, abans de passar a l’acció, us en convido a fer-ne una altra: Quin potencial té el moviment cooperatiu a Catalunya si enlloc de seguir la inèrcia centralitzadora, experimenta models més distribuïts?

2. Ecosistemes cooperatius i aprenentatges de la natura

Ens trobem en un moment emergent d’ecosistemes i pols cooperatius. I vull compartir amb vosaltres un ecosistema proper, que a mi m’inspira i m’ajuda a tenir les coses més clares: el bosc de ribera.

A primer cop d’ull pot semblar que cadascú va a la seva: els ànecs nedant tranquils, els peixos movent-se en bancs, els crancs de riu amagats sota les pedres. Fins i tot els crancs americans, que van arribar de fora i amenacen els autòctons. Allà estan. Els hi diem invasors, sí, però sabeu què? La llúdriga, que havia estat en perill d’extinció, ha trobat en ells un banquet. I ara la seva població creix.

No tinc la solució pels coipus de manera immediata. Però amb aquestes espècies veiem que si una peça es descompensa, tot l’entorn se’n ressent. No podem respondre des de la mateixa lògica lineal i centrada en el problema. Necessitem noves mirades que ajudin a l’autoregulació del sistema, que augmentin la vitalitat i la diversitat. La natura ens ensenya que els desequilibris no sempre es resolen amb control, sinó amb noves relacions i connexions. Com la polèmica reintroducció del llop al Yellowstone fa vint anys, que ha regenerat tota la biodiversitat del parc.

Seguim al bosc de ribera. Comenceu a notar la humitat de les falgueres? I com canten les mallerengues? Elles mantenen a ratlla les plagues i es cruspeixen milers de mosquits. En un bosc de ribera, cada espècie ocupa el seu nínxol.

3. El cor del bosc i la governança distribuïda

Al cor d’aquest ecosistema hi ha la verneda. Els verns, gegants amb els peus dins l’aigua, són refugi d’ocells, insectes i mamífers. Quan veus un bosc de verns, saps que el riu és sa. Els verns són bioindicadors: ens mostren si la vida floreix o s’apaga. A mi em recorden aquells pols cooperatius que, en un barri, poble o comarca, dinamitzen un ecosistema, generant mancomunació, solidaritat i arrelament.

I sota terra, ocults als nostres ulls, hi ha els micelis. Ells connecten arbres, plantes i ecosistemes, compartint nutrients, informació i equilibri. No tenen un centre, té diferents nodes, tanmateix, sosté el bosc: són una institució distribuïda i resilient. Podem dir, doncs, que l’organisme més gran del planeta funciona des d’una governança distribuïda.

En aquest bosc aparentment caòtic hi ha equilibri i cooperació, diversitat, interdependència i ordre. Cada espècie treu el màxim del seu potencial, no per competir, sinó per viure i regenerar la vida. Totes les espècies viuen per regenerar la vida.

4. Conques, bioregions i mirada compartida

Però si ampliem la mirada, veiem que el riu no és només el bosc de ribera. El riu forma part d’una conca hidrogràfica. Aquí, a Girona, estem a la conca del Ter: cada gota que cau al Collsacabra probablement acaba trobant el seu camí fins a Pals.

La conca es pot percebre com una bioregió. No hi ha frontera entre dalt i baix, entre bosc i ciutat, entre pagesia i indústria. Si tot està connectat, on comença la frontera entre l’urbà i el rural? Quin és el nostre rol dins aquest ecosistema? Som ànecs, coipus, verns, micelis... o potser tot a la vegada? Imaginem que els nostres ecosistemes cooperatius es dibuixessin seguint les conques hidrogràfiques en lloc de les divisions administratives. Quin mapa sortiria? Com canviarien les aliances?

L’aigua, mentrestant, té una direcció. Sempre va cap al mar, però no té un sol origen. Rep afluents, rierols, fonts amagades. Com aquí a Girona, la ciutat dels quatre rius: el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligant, tots formant part de la mateixa conca. Quanta vida, eh! Moltes entrades, una direcció compartida. Aquesta és la metàfora perfecta per a la jornada d’avui.

I per acabar, només em queda agrair l’espai i convidar-nos a pensar des del nostre potencial, des del nostre nínxol i des del nostre lloc.

Una reflexió de Laura Comas com a representant de la mirada territorial FCTC, compartida durant la celebració del Forum Cooperativista Xarxes, Ecosistemes i Pols Cooperatius. Cap a noves articulacions territorials, celebrat el divendres 19 de setembre 2025 al Centre Cívic de Sant Narcís, Girona.